·
Ombres de fang és el terme amb què Carlos Castaneda descrivia els depredadors suprasensibles de l'energia humana, als quals don Juan anomenava voladors. Al judeocristianisme se'ls coneix com a dimonis; pels antics gnòstics, Arconts; pels Ojibwa, Wintiko; a l'Islam, shayatín; en el Budisme i l'hinduisme, Rakshasa...
·
El fundador del Quart Camí, l'eminent Georges Ivànovitx Gurdjieff, , també en va parlar...
•
1: El màgic ric
•
•
Per norma general, a l'hora de saber què va dir Gurdjieff sobre els dimonis es copia, tal qual, cert "conte oriental" que el mestre armeni li va transmetre a Ouspensky, i que aquest últim va transcriure al capítol onze dels Fragments d'un ensenyament desconegut. Certament, el conte s'ajusta perfectament al tema; però també resulten interessants els comentaris que Gurdjieff fa abans i després del conte. Aquí també els tindrem en compte, i d'aquesta manera dedicarem la primera de les dues entrades a parlar de tot allò que els Fragments... diuen sobre el tema.
·
D'altra banda, aquest no va ser l'únic lloc on Gurdjieff va abordar la qüestió: també en va parlar, tot i que d'una manera molt més obscura i enigmàtica, al final del capítol 28 dels Relats de Belcebú al seu net, posant-ho directament en relació amb la qüestió dels hasnamussos: i aquest altre abordament del tema no l'he trobat esmentat enlloc, segurament perquè es fa molt difícil d'entendre. Nosaltres ho tractarem a la segona de les entrades dedicades al fundador del Quart Camí.
·
Anem al capítol onze dels Fragments...; aquí Gurdjieff comença parlant de la triple necessitat de "nèixer", "morir" i "despertar", en el sentit esotèric dels termes, és a dir, en relació a la formació del veritable Jo de l'ésser humà. I en un moment donat diu el següent (la cursiva és meva): "Però hi ha milers de coses que impedeixen que l'home desperti, i que el mantenen en poder dels seus somnis. Per a actuar conscientment amb la intenció de despertar, cal conèixer la naturalesa de les forces que mantenen adormit a l'home."
·
Encara que ni Ouspensky ni Gurdjieff facin servir el terme en cap moment, aquestes forces, naturalment, són les forces demoníaques: forces invisibles, suprasensibles, que treuen partit de mantenir l'espècie humana en l'estat de postració, de fatal disminució, que se'ns està descrivint. El text continua dient que aquest estat no és el d'un somni normal, sinó que té caràcter hipnòtic: un hipnotisme creat i mantingut contínuament per aquelles "forces", "amb la finalitat de què l'home no vegi la veritat i que no s'adoni de la seva situació". És a dir: amb la finalitat, deliberada i conscient, de mantenir a l'ésser humà en l'engany. La paraula "engany" tampoc es fa servir en cap moment en el text; però està perfectament clar que d'això es tracta, precisament. I aquí és quan comença el conte:
·
Cierto
cuento oriental habla de un mago muy rico que tenía numerosos rebaños de
ovejas. Este mago era muy avaro. No quería contratar pastores, y no quería
cercar los prados donde pacían sus ovejas. Las ovejas se extraviaban en el
bosque, se caían de los barrancos, se perdían, y sobre todo se fugaban cuando se
aproximaba el mago, porque sabían que él quería su carne y su piel. Y a las
ovejas esto no les agradaba.
·
Aquí tenim ja dibuixat el caràcter superior del màgic respecte a les ovelles, la seva major intel·ligència, i també el seu caràcter depredador.
·
Por fin, el mago encontró el remedio. Hipnotizó a las ovejas y les sugirió primeramente que eran inmortales, y que no les haría ningún daño el ser despellejadas, que al contrario este tratamiento era excelente para ellas, y aun agradable; luego el mago les sugirió que él era un buen pastor que amaba mucho a su rebaño, que estaba dispuesto a hacer toda clase de sacrificios por él...
·
I aquí tenim perfectament definida la maniobra enganyadora, plenament insidiosa, amb què el màgic sotmet a les seves ovelles. En aquest punt, per cert, el llenguatge del relat recorda el dels evangelis cristians: el bon pastor, el seu sacrifici... Una perfecta il·lustració de com la fosca acció dels dimonis s'emmascara molt fàcilment darrera de l'aparença més lluminosa, esperançadora, i inclús salvífica.
·
...en fin, les sugirió que si les llegase a suceder la menor cosa, eso no ocurriría en ningún caso ahora, ese mismo día, y que por consiguiente no tenían que preocuparse.
·
Al final del Belcebú, Gurdjieff proposarà, com a principal solució als problemes de la humanitat, implantar en els homes un òrgan que els recordi contínuament el fet que han de morir. L'absència contumaç d'aquest pensament, tal com es desprèn del conte del màgic, és un dels principals factors que manté als humans sotmesos a l'acció de les forces obscures. Don Juan, en el marc dels seus ensenyaments, també li va subratllar a Castaneda la necessitat de tenir present la pròpia mort en tot moment.
·
Después el mago les metió en la cabeza que de ninguna manera eran ovejas; sugirió a algunas que eran leones, a otras que eran águilas, y a otras que eran hombres o que eran magos.
·
Una astuta manera d'assegurar l'engany: lligar-lo directament a la naturalesa inferior de l'home, aprofitant els seus defectes i vicis naturals, com la vanitat, l'orgull o la cobdícia.
·
Hecho esto sus ovejas no le causaron más molestias ni preocupación. No se escapaban más, esperando por el contrario con serenidad el instante en que el mago las esquilara o las degollara.
·
És a dir, just el contrari d'allò que Gurdjieff preconitza en els seus ensenyaments: la submissió i la passivitat, davant l'esforç constant, el continu treball actiu sobre un mateix, amb l'objectiu d'arribar a despertar. Al meu parer, en aquest punt podem entendre per què Gurdjieff, més enllà dels dos textos que s'han assenyalat aquí, no posa més èmfasi en la qüestió dels "màgics" o dimonis: i és perquè el Quart Camí, amb la seva dinàmica fonamentalment activa, ja és de per sí la millor manera d'escapar al domini de les forces hostils. En la mateixa línia tenim les paraules de Sir Aurobindo, quan adverteix de la necessitat de no pensar massa en aquestes forces, de no obsessionar-se amb elles, i per contra concentrar el gruix de l'atenció en el Ioga.
·
El conte oriental s'acaba aquí. D'aquesta manera tan breu i tan senzilla es liquida als Fragments... la qüestió dels dimonis. Però compte: el tractament és breu i senzill, però summament important. Fixem-nos en l'afegit final amb què Gurdjieff tanca el relat: Aquest conte il·lustra perfectament la situació de l'home. "Perfectament".
·
En tot cas, la cosa no s'acaba aquí: després de contar-li el relat a Ouspensky, Gurdjieff es posa a parlar de la força "Kundalini", per denunciar la noció errònia que molta gent s'ha format d'aquest concepte, i per assenyalar la seva veritable naturalesa (la cursiva, en l'original):
·
En realidad, Kundalini es el poder de la imaginación, el poder de la fantasía, que usurpa el lugar de una función real. Cuando un hombre sueña en vez de actuar, cuando sus sueños toman el lugar de la realidad, cuando un hombre se toma a sí mismo por un león, un águila o un mago, es la fuerza de Kundalini que actúa en él. (...) Kundalini es una fuerza que ha sido introducida en los hombres para mantenerlos en su estado actual (...) Es la fuerza que los mantiene en un estado de hipnosis
·
En altres paraules: Kundalini és un altre dels noms del dimoni. I aquí se'ns han donat noves claus de l'assumpte: les forces obscures actuen no només des de fora de nosaltres, sinó sobretot des de dintre, íntimament unides a nosaltres, fins al punt de fer-nos pensar que som nosaltres mateixos; don Juan ho expressava dient que els voladors ens havien donat la seva pròpia ment. I ho fan, ademés, ocupant el lloc i les funcions que haurien d'ocupar les nostres pròpies capacitats. Es tracta, doncs, de forces enganyadores i usurpadores. I enormement poderoses:
·
el hombre puede despertar.
Teóricamente, lo puede hacer, pero prácticamente es casi imposible, porque tan pronto un hombre abre los ojos, despertando por un momento, todas la fuerzas que lo retienen en el sueño ejercitan de nuevo sobre él una fuerza diez veces más fuerte, e inmediatamente recae en el sueño, muy a menudo soñando que está despierto o que está despertando.
·
·
·