Ombres de fang - 3 - Sri Aurobindo (3)

 

·

Les Fosques Forces Hostils (3)

·

·

SRI AUROBINDO

·

Cartes sobre el Yoga

Volum 3, part 4

·

Part 7: L’oposició de les Forces Hostils

Font: Site of Sri Aurobindo & The Mother

(Al lloc web original, en anglès, francès, rus i alemany;

la versió catalana és meva. La numeració (de 3982 a 4100), a l’original.)

El fragment que reprodueixo avui és especialment colpidor; es tracta del cas real d'un nen petit (menys de set anys), i Sri Aurobindo el tracta amb una franquesa que impacta. 

·

4100 Escric avui sobre el vostre fill X i la seva “malaltia”, per dir-ho així. Primer descriuré la natura de la malaltia en termes generals, i els seus processos més usuals, és a dir,, el curs normal que pren quan no intervé cap força psíquica o espiritual per a eliminar-la; i després indicaré els dos possibles mitjans de curació.

         Crec que el millor és exposar el cas en els pitjors termes possibles, i no només en els millors, perquè és necessari que conegueu la plena veritat i tingueu el coratge d’encarar-la. Aquesta mena de casos no són una veritable malaltia psíquica, sinó un intent de possessió des del món vital; i els atacs (paroxismes) i d’altres símptomes psíquics son senyals, no de la malaltia en sí, sinó de la lluita del ser natural contra les pressiones de la influència hostil. Un cas com aquest en un nen d’aquesta edat indica algun tipus d’acumulació en l’herència física, creant una oportunitat o una predisposició de la qual se n’aprofita la invasió vital. És especialment la consciència física i físico-vital allò que conté les llavors o materials d’aquesta predisposició. El ser físic canvia sempre els seus constituents, i en cada període de set anys es produeix un canvi complet. Si els símptomes d’aquesta predisposició en la natura de l’individu es detecten en els primers set anys, i els pares hi apliquen una sàvia influència i un entrenament efectiu per eradicar-la, les llavors de la malaltia no apareixeran, i normalment ja no hi ha més perill. Si pel contrari aquests símptomes apareixen cap al seté any, llavors el següent període de set anys és crític, i, normalment, el cas es decidirà en un sentit o altre abans de fer catorze anys.

         Hi ha normalment tres eventualitats possibles. La dificultat en tractar el cas d’un nen tant jove és que la ment encara no està desenvolupada i no pot ajudar en la cura. Però quan la ment es desenvolupi en el segon període de set anys –si no és que és anormalment dèbil, que pel que sembla no és el cas present– reaccionarà més i més contra la influència. Ajudada per un bon control i influència podria molt bé sortir-se’n a l’hora d’expulsar tant la intrusió hostil com la seva influència. En aquest cas els atacs i altres signes de la lluita psíquica desapareixen, la moral irregular i les tendències vitals s’esvaneixen dels hàbits i el nen esdevé mentalment, moralment i físicament un ser sa i normal.

         La segona possibilitat és que la lluita entre el ser natural i el ser invasor no sigui decisiva en sentit psíquic, és a dir, que l’invasor no pugui prendre possessió completa, però que tampoc pugui ser expulsat completament. En aquest cas pot passar qualsevol cosa: una ment o una salut desfetes; la mort del cos; o una naturalesa contínuament pertorbada, dividida i anormal.

         La tercera i pitjor de les possibilitas és que el ser invasor triomfi i prengui possessió completa. En aquest cas els atacs i d’altres símptomes violents desapareixeran, el nen semblarà estar sa i psíquicament curat, però serà un ser anormal i molt perillós, en la mesura en què estarà encarnant una força vital maligna, amb totes terribles propensions, i dotat amb poders anormals per a satisfer-les.

         En el cas de X no hi ha encara possessió en el sentit ple del terme, però sí una pressió i una influència fortes, tenint en compte els estranys hàbits que m’heu descrit. Aquests hàbits són suggerits i dictats pel ser invasor i no pel nen en sí. La manca de por i la seguretat amb què fa aquestes coses estan inspirades per la mateixa font. Però els atacs demostren que encara no hi ha possessió. Aquests atacs indiquen que hi ha una lluita, i que hi ha una subjecció que ve i se’n va. Evidentment, està en la part primerenca del període crític. Jo he indicat el curs que pren normalment la malaltia, però no cal passar per tot plegat, i assumir els riscos. Hi ha d’altres mitjans que poden ajudar i procurar una completa cura.

         El primer i més fàcil és curar amb suggestió hipnòtica. Si s’aplica de la manera apropiada, és un remei completament segur. Però això, en primer lloc, s’ha d’aplicar per algú que no estigui al seu torn sota la influència de poders malignes, tal com passa amb alguns hipnotitzadors. Això, òbviament, faria anar les coses a pitjor. A més, s’ha de fer per algú que tingui l’entrenament adequat i que sap exactament amb què s’està enfrontant; un error seria desastrós. La millor situació seria que ho fes algú com vosaltres, que teniu una relació natural i influència sobre el nen, amb l’entrenament i els coneixements necessaris.

         L’altre mitjà de cura és l’ús de poder i influència espirituals. Si es poguessin utilitzar certs mitjans psico-espirituals, això seria tan segur i efectiu com el cas anterior. Però això no és possible perquè no hi ha ningú allà amb els coneixements adequats. La influència espiritual per ella mateixa pot fer-ho, però el treball serà probablement lent. Normalment ha de ser enviat a través d’algú que estigui al lloc, i en aquest sentit vosaltres sou òbviament l’instrument idoni. El que heu de fer és mantenir la idea de què jo us estic enviant poder per a aquesta qüestió, fer-vos-en receptius, i al mateix temps fer de la vostra voluntat i la vostra influència natural sobre el nen un canal directe per a això. La voluntat ha de ser una voluntat calmada, tranquil·la i confiada, i orientada cap al seu objecte, però sense aferrament; que no es deixi sacsejar per les fortes resistències, i que no s’alarmi ni defalleixi davant les manifestacions de la malaltia. La vostra actitud cap al nen ha de ser d’un afecte protector, calm i ferm, lliure de debilitat emocional i de pertorbació. El primer és adquirir tal influència per tal de poder repel·lir l’atac quan es produeix, i soscavar amb determinació la força i la violència de la seva manifestació, si és que continua. Entenc per la vostra carta que ja heu estat capaços d’establir inicialment aquest influència. Però cal ser capaç a distància, tal com es fa en presència seva. Encara més; heu d’adquirir el poder de deixar una protecció al voltant d’ell quan no hi sou. En segon lloc, heu de ser capaços d’enviar-li una suggestió constant, que el porti gradualment a inhibir-se dels estranys i indesitjables hàbits dels quals parleu a la vostra carta. Això, val a dir, no pot ser efectiu si es fa per algun tipus de coerció externa. Això probablement faria els impulsos més violents encara. Ha de ser una influència calmada i silenciosa. Si trobeu que el control augmenta i que els hàbits remeten, podeu entendre que el treball de la cura ha començat. La seva culminació pot suposar bastant de temps, perquè aquest sers vitals són molt enganxosos i persistents, i sempre tornen a atacar. La sola cosa que farà més ràpida la cura serà que el nen mateix desenvolupi una voluntat en la seva ment, perquè això li restaria punts de subjecció a la influència hostil. Si aquestes coses són capaces de tornar-hi i de continuar és perquè hi ha alguna cosa en el subjecte que troba un cert gust i delit en la força que acompanya a la influència. Aquest element intern crida a la presència invasora per a què torni, inclús quan ja ha estat expulsada del centre. Per suposat, jo procuraré actuar directament damunt del nen, igual que a través de vosaltres, però la presència d’un mateix en el lloc dóna molta força i a vegades és indispensable per a l’acció.

*

Ombres de fang - 3 - Sri Aurobindo (2)

 

·

Les Fosques Forces Hostils (2)

·

·

SRI AUROBINDO

·

Cartes sobre el Yoga

Volum 3, part 4

·

Part 7: L’oposició de les Forces Hostils

·

Font: Site of Sri Aurobindo & The Mother

(Al lloc web original, en anglès, francès, rus i alemany;

la versió catalana és meva. La numeració (de 3982 a 4100), a l’original.)

·

3991 Pel que fa al contacte amb el món i les forces hostils, aquesta sempre és clarament una de les principals dificultats del sadhak, però transformar el món i les forces hostils és una tasca massa gran, i la transformació personal no pot esperar a què s’hagi resolt. Allò que s’ha de fer és aconseguir viure en el Poder en què aquestes coses, aquests elements pertorbadors, no poden penetrar-hi, o, si hi penetren, no poden causar molèsties, i ser purificat i enfortit per aquest Poder fins al punt que dins d'un mateix no hi hagi res que respongui als elements hostils. Si hi ha una protecció que embolcalla, un descens interior que purifica, i, com a resultat, un establiment de la consciència superior en el ser interior i que acaba per substituir l’antiga consciència ignorant fins i tot en les parts exteriors més actives, llavors el món i les forces hostils ja no tenen importància – si més no pel que fa a la pròpia ànima; perquè més enllà d’això sí que hi ha un treball no personal en el qual s’ha de tractar amb tot plegat; però això, en l’estadi en què ens trobem ara, no ens ha de preocupar.

*

3992 Sempre hi ha una pressió damunt les forces de la naturalesa inferior per a obligar-les a canviar – els éssers hostils senten aquesta pressió a través d’elles; però a ells, pel que sembla, se’ls ha donat l’opció de triar entre canviar o ser destruïts.

*

3993 És veritat. Tal com estan les coses, sembla que la mentida vital pren un avantatge temporal per damunt de la naturalesa sattwica superior.

*

3994 És una gran veritat que la falsedat regna en aquest món; aquesta és la raó per a què es manifestin totes aquestes dificultats. Però tu no has de deixar-te sacsejar. Tu has de romandre calmat i fort, i seguir endavant, usant el poder de la Veritat i de la Força Divina, que t’ajuden a superar les dificultats i a redreçar allò que ha estat vinclat per la falsedat.

*

3995 Sí, així ho crec. Cada vegada que s’ha de fer alguna cosa, sempre hi ha forces que tracten de ficar-se pel mig. Suposo que volen deixar clar que caminar tranquil·lament, i també “el camí planer i sense espines”, pertanyen únicament al ṛtam satyam bṛhat dels Veda [Allò Recte, Veritable i Vast], i que nosaltres ens hem d’elevar fins allà – si és que podem.

*

3996 Qualsevol punt que triïn les forces adverses per atacar, per petit que pugui semblar-li a la ment humana externa, esdevé un punt crucial, i cedir en aquell punt podria significar cedir-los a elles les claus de la fortalesa. Fins i tot si es tracta d’una petita porta del darrera, elles en tenen prou, perquè això els permet entrar a dins.

         No hi ha res realment petit ni trivial en el Gran Camí. Sobretot quan la lluita ha baixat fins al nivell físic, aquestes distincions deixen de tenir cap valor, perquè en aquest nivell no resulta gens fàcil establir un barem i les “petites” coses tenen una gran importància. En aquest nivell, perdre una posició menor pot suposar la derrota segura d’una gran batalla.

         Tothom ha de passar per la mateixa experiència i pel mateix test que tu estàs passant ara. T’ho hauríem estalviat si hagués estat possible, però des del moment en què s’ha esdevingut esperem que persisteixis i que aconsegueixis vèncer. Paciència, resistència tranquil·la, calmada resolució per a arribar fins al final i vèncer: aquestes són les qualitats que se’t demanen ara – les virtuts menys espectaculars per a un guerrer, i tanmateix les més substancials.

         I també, perspicàcia i vigilància. No tanquis els ulls ni et giris d’esquena davant les dificultats que hi ha dins teu, ni tampoc deixis que et desanimin. La victòria és segura si perseverem; ¿i quin preu podria ser massa gran, ja fos com a dificultat o com a esforç, per a una conquesta com aquesta?

*

3997 Sí, sens dubte. Els humans són constantment envaïts pels éssers hostils, i hi ha un gran nombre d’éssers humans que estan sota la seva influència, ja sigui parcialment o de forma completa. Alguns estan posseïts per ells, alguns altres (no molts) són encarnacions d’éssers hostils. Actualment són molt actius a tota la terra. Naturalment, en el món exterior no hi ha la consciència que s’obre en el ioga, la qual permet fer-se conscient del atacs o repel·lir-los de forma conscient – la lluita que es dóna dins de cadascú entre allò psíquic i les forces hostils progressa en la major part darrera del vel, i quan es manifesta a la superfície, la ment no arriba a entendre de què es tracta.

*

3998 La primera cosa que procura fer l’entitat que pren possessió d’una ésser humà és separar-lo de la seva part psíquica, i és això el que provoca la lluita. Tot depèn de l’extensió i de la persistència de la possessió – quina proporció del ser és envaïda, i si la invasió és constant o no.

*

Ombres de fang -3- Sri Aurobindo (1)

·

Les Fosques Forces Hostils

·

·

SRI AUROBINDO

·

Cartes sobre el Yoga

Volum 3, part 4

·

Part 7: L’oposició de les Forces Hostils

·

Font: Site of Sri Aurobindo & The Mother

·

A la web, el text s’ofereix en anglès, francès, rus i alemany;

la versió catalana és meva.

La numeració dels ítems segueix la de la web, i va del 3982 al 4100;

aniré publicant-los a mesura que els tradueixi.

·

3982 Tinc la impressió que el Supramental baixa cap a nosaltres en forma condensada, i que aquells que s’hi resisteixen, que estan entre dos focs, han d’abandonar, o bé entregar-se.

Encara que fos així, seria assumpte seu. La Divinitat no fa fora ningú, excepte en els casos –d’altra banda escadussers– en què la seva estada suposi un greuge per a l’Ashram [Ashram: casa del Mestre de Filosofia Espiritual, en la qual rep i hostatja als que volen aprendre i practicar]; si no poden suportar la pressió i surten corrents, fent cas a les empentes i suggestions dels Hostils que els diuen “Marxeu, marxeu”, ¿podem dir que és el Diví que els fa fora, i que les empentes i suggestions dels Hostils provenen d’allò Diví? Quina lògica més curiosa! Les empentes i suggestions per anar-se’n han estat presents a l’Ashram des del principi, i ja hi eren abans que l’Ashram hi fos. Com s’adiu això amb la teva teoria de què es deu al descens concentrat de la Força?

         Per què hauria d’aturar-ho tot, deixant aparcada qualsevol possibilitat fins un altre mil·lenni, només perquè A o B està trasbalsat, o perquè alguns altres tornen a casa? Potser canviarà això la Naturalesa inferior, o ens deslliurarà dels Asuras? [Asura: aquí, entitat hostil pertanyent al pla del Vital Mental]

         A quin secret ocult et refereixes? És un fet conegut per Ioguis i ocultistes des del principi dels temps, ja sigui a Europa, a l’Àfrica o a l’Índia, que allà on es practica el Ioga o el Yajna [entrega d’un mateix a allò diví], les Forces hostils s’hi aboquen per tal de deturar-ho, de la manera que sigui. Ja se sap que hi ha una naturalesa inferior i una naturalesa espiritual superior; ja se sap que cadascuna estira cap a la seva banda, i que la inferior és més forta al principi, mentre que la superior ho és més endavant. Ja se sap que les Forces hostils s’aprofiten dels moviments de la naturalesa inferior, i que a través seu tracten de sabotejar el Siddhi [Perfecció, assoliment dels objectius de l’auto-disciplina a través del Ioga; també, un poder ocult i extraordinari], ja sigui impedint-lo del tot, ja sigui tant sols retardant-lo. Els antics Upanishads ja ho deien (“És dur el camí a realitzar, esmolat com el tall d’una navalla”); i després ho va dir també Jesucrist: “Dur és el camí i estreta la porta que dóna accés al regne dels cels”, i també “Molts són els cridats, pocs els escollits” – degut, precisament, a aquesta mena de dificultats. Però també se sap des de sempre que aquells que són sincers i fidels en el seu cor, i que es mantenen així, i aquells que confien en allò Diví, se’n sortiran, malgrat totes les dificultats, caigudes o entrebancs. Aquest és el coneixement ocult que resulta pertinent aquí.

M’he extès una mica – però en la línia del sentit comú, no en la de l’ocultisme.

*

3983 Els defectes humans normals són una cosa – són conseqüència de la naturalesa inferior de la Ignorància. L’acció de les forces hostils és una intervenció especial, que suscita violents conflictes interns, estranyes depressions, certs pensaments i impulsos fàcilment reconeixibles com a suggestions –com per exemple, les de marxar de l’Ashram, abandonar el Ioga, revoltar-se contra la Divinitat; suggestions aparentment irresistibles de calamitat i de catàstrofe; impulsos irracionals, etcètera–. Es tracta d’un ordre de coses diferent de la feblesa humana ordinària.

*

3984 La normal resistència de la Naturalesa inferior en els éssers humans i l’acció dels Hostils són dues coses molt diferents. La primera és natural i li passa a tothom; la segona és una intervenció del món no-humà. Però aquesta intervenció pot venir de dues maneres. (1): Els Hostils utilitzen i pressionen les forces de la Naturalesa inferior fent que resisteixin quan haurien d’estar-se quietes, provocant que la resistència sigui major o violenta quan hauria de ser lleu o moderada, o exagerant qualsevol violència que pugui donar-se. Juntament amb això hi ha una intel·ligència maligna, una planificació conscient i una barreja quan els Hostils actuen sobre aquelles forces que no són evidents en la resistència normal. (2): Altres vegades envaeixen amb les seves pròpies forces. Quan això es dóna acostuma a haver-hi una possessió temporal, o almenys una influència irresistible, que converteix en anormals els pensaments, els sentiments i les accions de la persona – un fosc ennuvolament del cervell, un desordre en el pla vital, un no poder evitar fer les coses de certa manera, i veure’s arrossegat per una força irresistible. En comptes de possessió pot haver-hi només una forta influència, i llavors els símptomes no són tant marcats, però per a qui coneix les maneres d’aquestes forces és fàcil veure què ha passat realment. Finalment, pot tractar-se només d’un atac, no de possessió ni d’influència; en aquests casos la persona es manté separada, no és vençuda, resisteix.

         Hi ha gent que no és tocada mai per les forces hostils.

*

3985 Hi ha uns moviments naturals de la naturalesa humana ordinària cap a la consciència material, per deslliurar-se dels quals cal bastant de temps. Nosaltres ens hi referim anomenant-los “forces de la naturalesa inferior”, però no se’ls ha de veure com a hostils, sinó tant sols com a ordinaris. Han de ser canviats, però això acostuma a demanar temps, i només pot fer-se d’una manera calmada. L’atenció s’ha de posar, millor, en la part positiva de la sadhana [la pràctica del ioga: entrenament i exercici espiritual], abans que no pas en allò altre. No és gens bo estar pensant sempre en el tema, veient-ho com una cosa hostil, ni caure en el trasbals quan es manifesta, ni tampoc veure-ho como una possessió.

         Les coses realment hostils són poques, i han de ser diferenciades dels ordinaris moviment de la naturalesa inferior. Les primeres han de ser repel·lides; els segons, tractats amb calma, sense atabalar-se, i sense descoratjar-se per la seva presència.

*

3986 Els defectes de la natura no són res; poden ser reduïts de manera progressiva. Són els atacs externs de les forces obscures, les seves suggestions i irrupcions internes, allò que ha d’evitar el sadhak [el practicant del ioga, o cercador de perfecció], tancant-se completament davant la seva influència.

*

3987 La naturalesa inferior és ignorant i no-divina; no és hostil per ella mateixa, però sí que es tanca a la Llum i a la Veritat. Les forces hostils no són merament no-divines, sinó que són anti-divines; fan servir la naturalesa inferior, la perverteixen, i l’omplen amb moviments distorsionats, per tal d’influir sobre l’home, i fins i tot tracten d’entrar dins seu, i posseir-lo, o almenys dominar-lo.

         Allibera’t de tota auto-devaluació exagerada, i de l’hàbit de deprimir-se pel sentit de pecat, dificultat o fracàs. Aquests sentiments no només no ajuden en absolut, sinó que a més són un immens obstacle que impedeix progressar. Pertanyen a la mentalitat religiosa, no a la del ioga. El iogui contempla tots els defectes de la natura com a moviments de la Prakriti inferior  [Prakriti: força executiva de la natura], que és comuna a tothom, i els rebutja de forma calmada, ferma i perseverant, amb plena confiança en el Poder Diví – sense flaquesa, depressió o negligència, i tampoc sense escarafalls, impaciència o violència.

*

3988 L’ego vital forma part de la naturalesa ordinària humana; tothom el té. Ha de ser purificat i transformat, fins a substituir-lo pel veritable ser vital, del qual n’és una ombra deforme. Les forces de la naturalesa inferior són sovint rebels i es resisteixen a la transformació degut al seu aferrament als moviments habituals de la Ignorància: desig, vanitat, orgull, luxúria, obstinació... que no són, per natura, hostils. Les forces hostils són aquelles que tenen com a raó de ser la revolta contra allò Diví, contra la Llum i la Veritat, i que lluiten contra l’Obra Divina.

*

3989 Les forces de la Ignorància són una perversió de la naturalesa terrestre, i els Poders adversos l’utilitzen. No renuncien al seu control sobre els homes sense presentar batalla.

*

3990 Les forces hostils s’han assignat elles mateixes una determinada funció: posar a provar la condició dels individus, del treball, de la Terra mateixa, i el seu estat de preparació de cara al descens i l’acompliment d’allò espiritual. A cada pas del camí, elles són allà, atacant amb fúria, criticant, suggerint, imposant el desencís o incitant a la rebel·lió, fent créixer els dubtes, i afegint dificultats. No hi ha dubte que han fet una sobre-interpretació dels drets que se’ls ha donat per a les seves funcions, convertint grans de sorra en enormes muntanyes. Qualsevol petit pas en fals, qualsevol error, i ells apareixen enmig del camí per a plantar-hi l’Himàlaia sencer com a barrera. Però aquesta oposició els ha estat permesa des d’antic, i no només per a posar-nos a prova o fer-nos patir, sinó també per a empènyer-nos a cercar una fortalesa més gran, un auto-coneixement més perfecte, una puresa i una aspiració més intenses, una fe que no pugui ser demolida, un descens més potent de la Gràcia Divina.

*