•
Un dels elements més interessants de
Harry Potter, per a nosaltres, és el dels Horricreus (Horcruxes, en l’original), és a dir, la divisió que Voldemort fa de
la seva ànima en fragments, i la seva ocultació dins de
diferents objectes, curosament dispersos per la geografia física i anímica del
personatge. En l’anterior entrada ja vaig avançar que aquesta estratègia –la
fragmentació, dispersió i ocultació del propi ser– podia estar descrivint la
forma d’actuar del mal en la nostra època; i en aquest sentit n’haurem de
tornar a parlar en un altre moment.
•
Abans d’això, però, ens convé assenyalar
la presència d’aquesta mateixa idea –o d’una molt semblant– com a motiu típic
de les rondalles meravelloses: el «gegant sense cor». Aquest motiu –tipus 302
en la classificació d’Aarne-Thompson– es manifesta en la forma d’un ser maligne
–un gegant, un bruixot, una reina pèrfida...– que es treu el cor del cos –o
l’ànima, o la força...– i l’amaga en algun lloc secret, per evitar la pròpia
mort. La coincidència entre aquest motiu i els Horricreus ens mostra, primer de
tot, que no es deu tractar pròpiament, si més no en termes generals, d’un fenomen actual,
sinó que segurament formi part integrant del caràcter del mal des de sempre.
D’altra banda, entre els llibres de la saga i les rondalles tradicionals hi ha
semblances evidents, però també diferències.
•
Les principals semblances són que
l’òrgan en qüestió està fora del cos; que està amagat en algun lloc, protegit
pel secret; i que mentre no se’l trobi el seu propietari és immortal. També hi
podem afegir les dificultats que la recerca de l’amagatall té per a l’heroi. La
principal diferència, al seu torn, és que en les rondalles es tracta sempre de
l’òrgan sencer, i no de diferents parts seccionades del mateix, tal com sí passa
amb els Horricreus; respecte això últim, però, convé recordar que el cas de Voldemort és vist dins
els llibres mateixos com un fet excepcional, i que en el passat sempre es
parlava de crear un sol Horricreu. D’altra banda, la idea de fragmentació no
deixa d’estar present en les rondalles, tot i que desplaçada des de l’òrgan cap
al lloc concret en el qual està amagat; aquest lloc té sempre un caràcter
complex, i s’articula, com podrem veure en els exemples, en la forma d’un joc
de nines russes.
•
Això sol ja permet copsar un aire de
família entre la saga de J.K. Rowling i l’univers de les rondalles meravelloses;
però aquest aire de família es veu refermat i ampliat aquí per la concurrència
afegida d’un segon motiu, que també pot aparèixer –no sempre– en les mateixes
rondalles: el fet que el ser maligne pugui aparèixer, en un primer moment, en
una situació de notable menyscabament físic –captiu, encadenat, envellit,
debilitat i deshidratat–, i que només recuperi la seva llibertat, la seva
joventut i la seva potència després que l’heroi li hagi donat, a petició seva,
aigua per beure. Aquest element em recorda poderosament la situació inicial de
Voldemort, dèbil i incorpori, en els primers llibres de Harry Potter, i
sobretot el cèlebre episodi del cementiri, a El calze de foc, en el qual l’innominable malvat recupera la seva
antiga condició humana bevent-se, entre altres coses, la sang de l’indefens Harry.
I d’aquesta manera, tant a les rondalles com als llibres es fa palès que el mal
té un caràcter recurrent, i que sempre acaba ressorgint en cada nova època, per
a tornar a generar la mort, el caos i la destrucció, després d’haver patit, en
un passat ja mig o del tot oblidat, una severa derrota.
•
A continuació poso alguns exemples del
motiu 302 (pot ser que n’hi hagi algun en el rondallari català, però jo no l’he
sabut trobar.):
•
El gegant que tenia el cor fora
del cos
(Rondalla escandinava)
•
La princesa avisa al príncep que el
gegant que la té segrestada té el cor fora del cos i amagat en algun lloc
desconegut, i que no se’l pot matar si no se’l troba i se’l destrueix. Davant
dels precs de la princesa, el gegant confessa primerament que l’ha amagat al dentell
de la porta, però resulta ser una mentida; després diu que el té en un
prestatge del rebost, però això també és fals; i finalment li diu:
•
Lluny,
molt lluny d’aquí, hi ha un llac, enmig del qual hi ha una illa; en aquella
illa hi ha una ermita; a l’ermita hi ha un pou; en aquest pou hi neda un ànec; aquest
ànec porta dins seu un ou; i és en aquest ou, finalment, hi ha amagat el meu
cor
•
El
tsarevitx Petr i el bruixot
(Rondalla russa)
•
En aqueta rondalla no es tracta d’un
gegant, sinó del cèlebre i poderós bruixot Kostxei (Koschei, Koshey), molt
present en el rondallari rus. D’altra banda, se’ns diu que cadascun dels
animals que protegeixen l’ou pot fugir corrents o volant quan se’ls descobreix.
•
El
meu cor està a la illa Bouyan, enmig d’un bosc, dins un estany, en un tronc que
sura damunt l’aigua, on hi nia una llebre, que dins seu hi té un ànec, que al
seu torn té un ou dintre seu
•
En una altra rondalla russa, «Ivan
Sosnovich», el mateix Kostxei té l’ou amagat dins d’una caixa, que està
enterrada sota una muntanya.
•
Les
tres filles del rei O’Hara
(«The Three Daughters of King
O’Hara», rondalla irlandesa)
•
Aquí, l’heroïna és la princesa; en
comptes de gegant hi tenim una reina malèfica; i el cor el té amagat en un boix
grèvol, sobre el qual hi ha un marrà castrat, sobre el qual hi ha un ànec, que
porta un ou, que conté el cor de la reina.
•
Baš Čelik
(«El cap d’acer», Rondalla sèrbia)
•
En aquest conte el cor del malèfic Čelik
està amagat en un ocell, que està dins el cor d’una guineu, que està en un bosc
molt espès, que està en una muntanya molt alta.
•
La
bola de cristall
(Rondalla alemana)
•
Aquí no es tracta del cor o l’ànima de
cap gegant o bruixot, sinó de la bola que dóna nom al conte, i que ha de servir
per trencar un poderós encanteri. L’heroi ha d’anar a una muntanya, lluitar amb
un brau salvatge que hi ha al costat d’una font; si aconsegueix matar el brau,
apareixerà un ocell, del qual n’ha de sortir un ou, en el rovell del qual hi ha
la bola de cristall.
•
Easaidh
Ruadh
(«The Young King of Easaidh Ruadh»,
rondalla escocesa)
•
Aquí hi tenim un gegant devorador d’homes,
que primerament afirma que la seva ànima està en una pedra anomenada Bonnach. Després
ho nega, i per contra confessa que està el llindar de la cova on viu. PErò
també resulta ser fals, i finalment diu:
•
La meva ànima no està allà. Sota el llindar hi ha una pedra, i dessota la pedra hi ha un bé, i dins el cos del bé hi ha un ànec, i dins de l’ànec hi ha un ou; i la meva ànima està dins de l’ou
•
La
sirena
(«The Sea Maiden», rondalla escocesa)
•
Aquí la malvada és una sirena. El
príncep és informat que en una illa hi ha un cérvol blanc; si fos capturat, del
seu interior en sortiria volant un corb encaputxat; si el corb fos capturat,
del seu bec en sortiria una esmunyedissa truita de riu; i en la seva boca, la
truita hi portaria un ou, que si fos esberlat provocaria la mort de la malvada
sirena.
•
Els
tres prínceps
(Rondalla grega)
•
Aquí l’ésser maligne és un ocell
monstruós, i allò que té amagat és la seva força. Primer diu que la té amagada
en una escombra, i després en una paret, per confessar finalment la veritat: en
una muntanya hi ha un llac, en el qual hi ha una serp que només pot ser morta
amb una espasa que hagi estat temperada amb llet de lleona, i que té dues
banyes, entre les quals hi ha tres ous. En el primer ou hi té amagada la vista,
en el segon la força i en el tercer la vida.
•
•
•
