L’espiritualitat
de Charles Chaplin és potser la seva faceta més desconeguda, i sens dubte la
més desatesa. Per norma general s’ha subratllat la postura crítica del cineasta
davant l'ortodòxia i davant les formes oficials i esclerotitzades de la religió, deixant en la
foscor, en canvi, altres manifestacions o testimonis en què es traslluïa una
intimitat seva, de signe molt diferent.
En la mateixa línia, s’han destacat fins a l’extenuació els vincles existents entre la biografia de Chaplin (o, també, la seva ideologia social i política) i la temàtica de les seves principals obres (la infància desgraciada i The Kid; el rebuig a la deshumanització del món industrial i Modern Times; el repudiament del totalitarisme i The Great Dictator, etcètera); mentre que, per contra, s’han obviat sistemàticament les possibles connexions entre les seves creences i la que molts consideren la seva millor pel·lícula, City Lights (Llums de la ciutat, de 1931).
En la mateixa línia, s’han destacat fins a l’extenuació els vincles existents entre la biografia de Chaplin (o, també, la seva ideologia social i política) i la temàtica de les seves principals obres (la infància desgraciada i The Kid; el rebuig a la deshumanització del món industrial i Modern Times; el repudiament del totalitarisme i The Great Dictator, etcètera); mentre que, per contra, s’han obviat sistemàticament les possibles connexions entre les seves creences i la que molts consideren la seva millor pel·lícula, City Lights (Llums de la ciutat, de 1931).
Pel que fa a
això últim, cal dir que l’escriptor xilè Gastón Soublette ha estat una
meritòria excepció. La seva anàlisi de City
Lights, tal com es desplega al llibre Mensajes
secretos del cine, és una veritable immersió en les profunditats del film,
que permet reconèixer plenament el transfons espiritual del seu argument i de
les seves estructures de sentit. Al meu parer, aquesta anàlisi de Soublette –malgrat
ser massa deutora d’un catolicisme de catecisme, difícil d’encaixar amb el
confessat antidogmatisme de Chaplin– és plena d’intuïcions certeres i demostra
una capacitat d’observació molt superior a la resta de comentadors d’aquesta
pel·lícula. Seguint el camí obert en solitari per aquest autor, a Les 3
taronges contemplarem City Lights pràcticament
com el «testament espiritual» de Chaplin, una mena d’«evangeli» del cineasta
que encaixa perfectament en els esquemes d’una narrativa de l’ànima.
Però d’aquest
film ens n’ocuparem, llargament, en una futura secció. Avui ens limitarem a
rescatar de l’oblit alguns testimonis documentals que ens permetran parlar amb
cert fonament d’una religiositat íntima per part de Chaplin....
...
Finalment, ho deixo així.
A través de les lectures (diverses) i la meditació (maldestra, però insistent) sobre el tema, la meva visió de l'assumpte ha crescut progressivament, fent necessari un discurs més ampli i matisat del que permet el format d'un blog. Si a algú li interessa el tema (Ei! És que hi havia algú?), que s'esperi a què publiqui (per somniar, que no quedi) el llibre que acabo de començar.
Allà parlaré a pleret sobre l'espiritualitat de Charles Chaplin.
Salut!