·
Les Fosques Forces Hostils
·
·
SRI AUROBINDO
·
Cartes sobre
el Yoga
Volum 3, part
4
·
Part 7:
L’oposició de les Forces Hostils
·
Font: Site of Sri
Aurobindo & The Mother
·
A la web, el text s’ofereix en anglès, francès, rus i
alemany;
la versió catalana és meva.
La numeració dels ítems segueix la de la web, i va del
3982 al 4100;
aniré publicant-los a mesura que els tradueixi.
·
3982 Tinc la impressió que el Supramental baixa cap
a nosaltres en forma condensada, i que aquells que s’hi resisteixen, que estan
entre dos focs, han d’abandonar, o bé entregar-se.
Encara
que fos així, seria assumpte seu. La Divinitat no fa fora ningú, excepte en els
casos –d’altra banda escadussers– en què la seva estada suposi un greuge per a
l’Ashram [Ashram: casa del Mestre de
Filosofia Espiritual, en la qual rep i hostatja als que volen aprendre i
practicar]; si no poden suportar la pressió i surten corrents, fent cas a les
empentes i suggestions dels Hostils que els diuen “Marxeu, marxeu”, ¿podem dir
que és el Diví que els fa fora, i que les empentes i suggestions dels Hostils
provenen d’allò Diví? Quina lògica més curiosa! Les empentes i suggestions per
anar-se’n han estat presents a l’Ashram des del principi, i ja hi eren abans
que l’Ashram hi fos. Com s’adiu això amb la teva teoria de què es deu al
descens concentrat de la Força?
Per què hauria d’aturar-ho tot, deixant
aparcada qualsevol possibilitat fins un altre mil·lenni, només perquè A o B
està trasbalsat, o perquè alguns altres tornen a casa? Potser canviarà això la
Naturalesa inferior, o ens deslliurarà dels Asuras? [Asura: aquí, entitat hostil pertanyent al pla del Vital
Mental]
A quin secret ocult et refereixes? És
un fet conegut per Ioguis i ocultistes des del principi dels temps, ja sigui a
Europa, a l’Àfrica o a l’Índia, que allà on es practica el Ioga o el Yajna [entrega d’un mateix a allò
diví], les Forces hostils s’hi aboquen per tal de deturar-ho, de la manera que
sigui. Ja se sap que hi ha una naturalesa inferior i una naturalesa espiritual
superior; ja se sap que cadascuna estira cap a la seva banda, i que la inferior
és més forta al principi, mentre que la superior ho és més endavant. Ja se sap
que les Forces hostils s’aprofiten dels moviments de la naturalesa inferior, i
que a través seu tracten de sabotejar el Siddhi
[Perfecció, assoliment dels objectius de l’auto-disciplina a través del
Ioga; també, un poder ocult i extraordinari], ja sigui impedint-lo del tot, ja
sigui tant sols retardant-lo. Els antics Upanishads ja ho deien (“És dur el
camí a realitzar, esmolat com el tall d’una navalla”); i després ho va dir
també Jesucrist: “Dur és el camí i estreta la porta que dóna accés al regne
dels cels”, i també “Molts són els cridats, pocs els escollits” – degut,
precisament, a aquesta mena de dificultats. Però també se sap des de sempre que
aquells que són sincers i fidels en el seu cor, i que es mantenen així, i
aquells que confien en allò Diví, se’n sortiran, malgrat totes les dificultats,
caigudes o entrebancs. Aquest és el coneixement ocult que resulta pertinent
aquí.
M’he extès una mica – però en la línia del sentit comú,
no en la de l’ocultisme.
*
3983 Els defectes
humans normals són una cosa – són conseqüència de la naturalesa inferior de la
Ignorància. L’acció de les forces hostils és una intervenció especial, que
suscita violents conflictes interns, estranyes depressions, certs pensaments i
impulsos fàcilment reconeixibles com a suggestions –com per exemple, les de
marxar de l’Ashram, abandonar el Ioga, revoltar-se contra la Divinitat; suggestions
aparentment irresistibles de calamitat i de catàstrofe; impulsos irracionals,
etcètera–. Es tracta d’un ordre de coses diferent de la feblesa humana
ordinària.
*
3984 La normal resistència de la Naturalesa inferior
en els éssers humans i l’acció dels Hostils són dues coses molt diferents. La
primera és natural i li passa a tothom; la segona és una intervenció del món
no-humà. Però aquesta intervenció pot venir de dues maneres. (1): Els Hostils
utilitzen i pressionen les forces de la Naturalesa inferior fent que
resisteixin quan haurien d’estar-se quietes, provocant que la resistència sigui
major o violenta quan hauria de ser lleu o moderada, o exagerant qualsevol
violència que pugui donar-se. Juntament amb això hi ha una intel·ligència
maligna, una planificació conscient i una barreja quan els Hostils actuen sobre
aquelles forces que no són evidents en la resistència normal. (2): Altres
vegades envaeixen amb les seves pròpies forces. Quan això es dóna acostuma a
haver-hi una possessió temporal, o almenys una influència irresistible, que
converteix en anormals els pensaments, els sentiments i les accions de la persona
– un fosc ennuvolament del cervell, un desordre en el pla vital, un no poder
evitar fer les coses de certa manera, i veure’s arrossegat per una força
irresistible. En comptes de possessió pot haver-hi només una forta influència,
i llavors els símptomes no són tant marcats, però per a qui coneix les maneres
d’aquestes forces és fàcil veure què ha passat realment. Finalment, pot
tractar-se només d’un atac, no de possessió ni d’influència; en aquests casos
la persona es manté separada, no és vençuda, resisteix.
Hi ha gent
que no és tocada mai per les forces hostils.
*
3985 Hi ha uns moviments naturals de la naturalesa
humana ordinària cap a la consciència material, per deslliurar-se dels quals
cal bastant de temps. Nosaltres ens hi referim anomenant-los “forces de la
naturalesa inferior”, però no se’ls ha de veure com a hostils, sinó tant sols
com a ordinaris. Han de ser canviats, però això acostuma a demanar temps, i
només pot fer-se d’una manera calmada. L’atenció s’ha de posar, millor, en la
part positiva de la sadhana [la
pràctica del ioga: entrenament i exercici espiritual], abans que no pas en allò
altre. No és gens bo estar pensant sempre en el tema, veient-ho com una cosa
hostil, ni caure en el trasbals quan es manifesta, ni tampoc veure-ho como una
possessió.
Les coses
realment hostils són poques, i han de ser diferenciades dels ordinaris moviment
de la naturalesa inferior. Les primeres han de ser repel·lides; els segons,
tractats amb calma, sense atabalar-se, i sense descoratjar-se per la seva
presència.
*
3986 Els defectes de
la natura no són res; poden ser reduïts de manera progressiva. Són els atacs
externs de les forces obscures, les seves suggestions i irrupcions internes,
allò que ha d’evitar el sadhak [el
practicant del ioga, o cercador de perfecció], tancant-se completament davant
la seva influència.
*
3987 La naturalesa inferior és ignorant i no-divina;
no és hostil per ella mateixa, però sí que es tanca a la Llum i a la Veritat.
Les forces hostils no són merament no-divines, sinó que són anti-divines; fan
servir la naturalesa inferior, la perverteixen, i l’omplen amb moviments
distorsionats, per tal d’influir sobre l’home, i fins i tot tracten d’entrar
dins seu, i posseir-lo, o almenys dominar-lo.
Allibera’t
de tota auto-devaluació exagerada, i de l’hàbit de deprimir-se pel sentit de
pecat, dificultat o fracàs. Aquests sentiments no només no ajuden en absolut,
sinó que a més són un immens obstacle que impedeix progressar. Pertanyen a la
mentalitat religiosa, no a la del ioga. El iogui contempla tots els defectes de
la natura com a moviments de la Prakriti
inferior [Prakriti: força executiva de
la natura], que és comuna a tothom, i els rebutja de forma calmada, ferma i
perseverant, amb plena confiança en el Poder Diví – sense flaquesa, depressió o
negligència, i tampoc sense escarafalls, impaciència o violència.
*
3988 L’ego vital
forma part de la naturalesa ordinària humana; tothom el té. Ha de ser purificat
i transformat, fins a substituir-lo pel veritable ser vital, del qual n’és una
ombra deforme. Les forces de la naturalesa inferior són sovint rebels i es
resisteixen a la transformació degut al seu aferrament als moviments habituals
de la Ignorància: desig, vanitat, orgull, luxúria, obstinació... que no són,
per natura, hostils. Les forces hostils són aquelles que tenen com a raó de ser
la revolta contra allò Diví, contra la Llum i la Veritat, i que lluiten contra
l’Obra Divina.
*
3989 Les forces de
la Ignorància són una perversió de la naturalesa terrestre, i els Poders
adversos l’utilitzen. No renuncien al seu control sobre els homes sense
presentar batalla.
*
3990 Les forces
hostils s’han assignat elles mateixes una determinada funció: posar a provar la
condició dels individus, del treball, de la Terra mateixa, i el seu estat de
preparació de cara al descens i l’acompliment d’allò espiritual. A cada pas del
camí, elles són allà, atacant amb fúria, criticant, suggerint, imposant el
desencís o incitant a la rebel·lió, fent créixer els dubtes, i afegint
dificultats. No hi ha dubte que han fet una sobre-interpretació dels drets que
se’ls ha donat per a les seves funcions, convertint grans de sorra en enormes
muntanyes. Qualsevol petit pas en fals, qualsevol error, i ells apareixen enmig
del camí per a plantar-hi l’Himàlaia sencer com a barrera. Però aquesta
oposició els ha estat permesa des d’antic, i no només per a posar-nos a prova o
fer-nos patir, sinó també per a empènyer-nos a cercar una fortalesa més gran,
un auto-coneixement més perfecte, una puresa i una aspiració més intenses, una
fe que no pugui ser demolida, un descens més potent de la Gràcia Divina.
*