SOBRE NAUFRAGIS (4)

Secció: Cine del Canvi de Mil·lenni

Document: Nàufrag (Cast Away, R. Zemeckis, 2000)

La masculinitat absent

Hi ha una estranya correspondència entre el ranxo de Bettina, que és com una illa de vida enmig de la immensa planura desèrtica, i l'illa tropical, rodejada pel vast oceà, en què Chuck Noland passa quatre anys de la seva vida. Aquestes dues «insularitats» són, tant l’una com l’altra, metafòriques, i el seu significat està vinculat en bona part a qüestions sociològiques. Al centre de la primera insula, el ranxo, hi ha una dona; al centre de la segona, l'illa tropical, un home.

Situem-nos, abans que res, en un marc general: A finals del s.XX, a les portes del nou mil·lenni, la dona de la societat occidental es troba en una situació sense precedents històrics. La seva condició d’igual respecte l’home, després de més d’un segle de lluita i reivindicacions, s’ha consolidat (tot plegat, ni que sigui de iure, assumint que de facto encara quedin qüestions pendents). En canvi, l’home d'aquesta mateixa societat es troba en una situació de menyscabament i d’impasse: els patrons de l’antic patriarcat han quedat obsolets, han caigut de fet en el descrèdit, i no s’ha definit encara un nou model per a la masculinitat. I mentre dura aquest impasse, l’home del darrer terç del segle XX es defineix, sobretot, en funció d’un valor eminentment negatiu: la seva absència. El subjecte històric de l'home absent és el principal protagonista del cinema del canvi de mil·lenni.

Cast away posa en escena aquestes coordenades sociohistòriques sobre la base iconogràfica de les dues «illes». Bettina és una dona activa, creativa, assertiva i independent; però, com a tal, està sola. El seu ranxo és una imatge simbòlica de la seva acabada personalitat femenina, i la immensa planura desèrtica que el rodeja és clarament una metàfora del seu isolament. Mirant enllà, ja sigui al nord, al sud, a l’est o a l’oest, l’home, definitivament, i en tant que ser complementari de Bettina, a la seva mateixa alçada, no apareix. Només hi ha aquest sòl erm, marronós, aspre, sec, absolutament pla, que és la viva imatge d’una masculinitat absent.

El ranxo de Bettina, o la feminitat isolada

Davant d’aquest paisatge, cal fer-se una pregunta: On és la masculinitat? On és, igualment, l’home? Aquest és el leitmotiv del cine i la societat d’aquesta època. I en el nostre film, aquesta pregunta es declina primerament en aquests termes: «On és Dick?»; i, després, amb aquests altres: «On és Chuck Noland?»

On és Dick? Recordem el que resava l’arc d’entrada al ranxo: «Dick & Bettina». En un principi, l’home de Bettina havia estat un tal Dick; però això era abans, i aquest abans significa realment una etapa prèvia a aquesta actual condició d’isolament femení i d’absència masculina. El tal Dick representa justament el model anterior de masculinitat: o sigui, el patriarcat. Aquest component sociocultural es representa a la pel·lícula, magistralment, mitjançant el barret de cow-boy que porta el personatge. I això perquè l’antic model de masculinitat tenia el seu referent icònic més contundent en els homes que poblaven el far-west americà: el vaquer, el pistoler, el sheriff. L’inefable John Wayne seria l’encarnació emblemàtica d’aquesta particular caracterització masculina.

Potser caldria tenir en compte que, en aquest context, patriarcat és sinònim relatiu de violència: el nostre home patriarcal, el nostre sheriff és, efectivament, un home violent. I tanmateix: ¿on es troba ara –a Cast away– aquest antic model de masculinitat? Doncs a la blanca i hivernal Moscou: o sigui, que està congelat, glaçat, mort. És un model de masculinitat que ja ha periclitat, que ha mort en el temps.

I on és, al seu torn, Chuck Noland? El film de Zemeckis desplega tot el seu argument dins el lapse en què Dick, representant de l’home del passat, ja no hi és, i en què un renovat Chuck Noland, representant de l’home del futur, encara no ha arribat. Però ara, mentre Chuck no acaba d'arribar, on (no) es troba? Al principi del film el veiem, a ell també, a la hivernal Moscou, el mateix espai en què havíem trobat a Dick; d'aquesta manera s'estableix una associació directa entre ambdós homes, que podem traduir dient que el model de masculinitat encarnat per Chuck (l’home absent) està directament vinculat amb el model encarnat per Dick (l’home patriarcal-violent).

Quina és la naturalesa d'aquest vincle? És clarament una relació de causalitat: l’home actual està absent degut a la culpabilitat generada per la violència de l'home patriarcal. Tanmateix Chuck, ben aviat, abandonarà Moscou; i aquest desplaçament significa que l’home de la segona meitat del segle XX evoluciona des de la violència patriarcal, pròpia de la generació anterior d’homes, cap a l’absència. En tot cas: si això, d’una banda, ens explicaria el per què, en canvi no ens diu res encara sobre on es troba aquest home absent. Cal seguir buscant, doncs.

On és Chuck? Havent marxat de Moscou, el seguim a continuació fins a Memphis, als EUA, per a establir un retrat sumari de la seva vida actual. Aquest retrat ens el dibuixa com a home absent en els seus termes més realistes: està promès amb una dona, Kelly Frears, però mai no té temps per a ella. En aquesta línia realista hi hauria una primera resposta a la pregunta sobre on és Chuck Noland: és a la feina. Aquest segment del film ens mostra que Chuck pràcticament està sempre a la feina, i mai al costat de Kelly. El missatge, per tant, és clar: l’àmbit laboral s’ha convertit en el reducte o refugi de la masculinitat absent. L’èxit en el treball es presenta com la darrera dignitat que li queda encara a l’home.

Però Chuck ni tan sols es queda definitivament a la feina. De cop, desapareix, i ja sabem per quina raó. Tothom acaba donant-lo per mort en l’accident d’avió; els seus companys, els caps de Fedex, la seva família, inclús la seva novia, Kelly, que s'acabarà casant amb un altre. I d’aquesta manera, mort per als demés, Chuck entra en una nova fase d'absència: superlativa, essencial, absoluta. Però ara ja no estem en un mode de representació realista, sinó simbòlic. I on és, simbòlicament, aquest Chuck?

Chuck està, com ja sabem, en una illa deserta. Aquest és el nucli principal de la pel·lícula. I els trets que puguem atribuir a aquesta illa ens donaran, per associació, la clau de sentit interior de tota la història. 

L'illa de Chuck Noland, o la masculinitat essencial

Aquesta illa, d'una banda, és una illa perduda. És només un tros de terra ferma plantat enmig d’un oceà embravit. La terra ferma de l'illa és el sòl (masculí) i l'oceà és la mar, l’aigua (femenina). Aquest nou escenari és talment com el ranxo de Bettina, però a la inversa: si el ranxo era un petit reducte de feminitat isolada enmig d’una masculinitat desèrtica, l'illa en què naufraga Chuck és un petit reducte de masculinitat rodejat per totes bandes d’una feminitat iracunda. La mar de feminitat que rodeja Chuck és –històricament, sociològicament– una feminitat enfadada, cansada d’esperar, finalment intransigent davant les infinites excuses que allò masculí presenta davant un seu requeriment essencial.

D’altra banda, l'illa de Chuck és una illa fecunda. La imatge de masculinitat, com anem veient, es construeix al film sobre la base elemental del sòl, de la terra ferma; i si abans, en forma de planura al voltant del ranxo (erma, marronosa, etcètera), trobàvem una terra estèril, ara la illa té, en canvi, una vegetació exuberant, totalment verda, tupida, i generosa en fruits. Aquest sòl tan esplèndid, aquesta masculinitat tan generosa, no es correspon amb cap contingència cultural concreta; no és una masculinitat històrica, pròpia d’un moment determinat, sinó que és la masculinitat suprahistòrica, fora del temps, mítica. És la masculinitat original, tal com fou creada in illo tempore, per parlar en termes de Mircea Eliade. 

Es tracta, doncs, d'una masculinitat que conjuga totes les seves potencialitats. Aquí Chuck hi trobarà tots els trets conformadors de la masculinitat, d’entre els quals podrà triar una nova combinació amb la qual presentar-se de nou, en el seu posterior retorn al temps històric, davant la dona. En aquesta illa de la masculinitat essencial, Chuck podrà bastir un nou model d'home que superi –evolutivament parlant– tant l’antic model patriarcal com el vigent patró d’absència. De l'illa en sortirà finalment un home nou que pugui faci fer acte de presència, en igualtat de condicions, davant la dona alliberada de finals del segle XX.

Fer acte de presència! Aquest és el primer dels requisits fonamentals que se li demanen a l’home del nou mil·lenni. Ara bé; aquesta presència renovada ha de tenir un component espiritual, que no estava inclòs dins l'anterior presència patriarcal-violenta de l'home. Aquest component espiritual és per tant l'altre requisit fonamental de la nova masculinitat. I en aquest sentit era absolutament necessari el pas de Chuck per la dimensió mítica de l'existència, representada per l'illa tropical deserta.

En el seu pas per la masculinitat essencial, Chuck ha pogut restaurar la perduda dimensió espiritual de l'home. La nova presència de l'home, el nou model de masculinitat en el marc d'aquest nou mil·lenni que tot just comença, ha de ser fonamentalment la d'un home amb ànima. Aquest és el desideràtum formulat implícitament a Cast away.

I, explícitament, a La Còlquida.