Qui és el culpable?
«Who is HE?»
Qui és ELL: Això és el que li pregunta John Anderton a Leo Crow en un dels moments més importants de Minority Report. Fa només uns segons que Anderton havia de matar Crow, tal com s’anunciava en la premonició que havien tingut Agatha i els altres dos mutants Precog; però a l’últim moment Anderton, contradient el destí que tenia assignat, i per raons que ja hem contemplat en altres moments, ha renunciat a disparar. I aquí Crow, en comptes d’agrair-li-ho, li ho ha retret així: «Es suposava que tu em mataries; ell em va dir que ho faries!». I és aquí quan John replica: «Ell? Qui és ell?»
Aquells que ja hem vist la pel·lícula sabem que el referent d’aquest ELL no és sinó Lamar Burgess, l’ancià fundador del Departament de Precrim i apreciat mentor de John Anderton. En un moment donat, ja molt avançat el metratge del film, els espectadors podrem realitzar aquesta atribució d’identitat, quan Lamar mata d'un tret un ingenu Danny Witwer, l’agent del fiscal que ha arribat massa lluny en les seves investigacions; el propi Anderton trigarà encara una estona més que nosaltres a descobrir-ho.
I tanmateix, malgrat les diferents agnicions o desemmascaraments del personatge, la pregunta sobre QUI ÉS ELL segueix sense una resposta satisfactòria quan ens situem en la perspectiva del relat interior. I aquesta és potser la pregunta més important de totes, si més no des de la nostra perspectiva espiritual. Formulem-la en altres paraules: qui o què representa Lamar Burgess dins la psique de l’individu que anomenem «John Anderton»? Ja s’ha dit que Anderton era una ànima malalta, en estat gairebé terminal; també s’han vist els símptomes que presentava (escissió del jo, pèrdua d’esperança, inconsciència i confusió, etcètera); i també sabem que al final de la història aquesta ànima es redimeix i reinicia la seva vida en un nou context de pau i llibertat. Però el que no sabem és la causa dels seus mals, quin és el motiu que l’ha portat fins aquella situació lamentable que constitueix precisament el centre de sentit de la pel·lícula. I això és justament allò que s’encarna en la figura de Lamar Burgess, el dolent, el culpable de tot plegat; però el film no arriba a explicitar quin pot ser el seu significat metafòric. Aquest significat l’haurem de deduir a partir de la seva caracterització global.
L’ancià
venerable
En primer lloc, Lamar és
un home d’edat avançada. Si Sean, el fill de John Anderton, representava la
seva projecció cap al futur, llavors Lamar ha de representar alguna cosa relativa
al passat. Tot individu viu projectant-se cap al futur i també vinculant-se amb
el passat, d’alguna manera o altra: el cas d’Anderton no és una excepció. En el
món interior de la psique, Lamar representa els valors transmesos, la càrrega,
ja sigui ideològica o moral, anterior a la pròpia existència, que li ha estat
transmesa a John i que ell, fent ús de la seva llibertat, i d’una manera
còmplice, ha acceptat i ha fet seva.
El
padrí o mentor
La caracterització de Lamar també es dóna a
través d’absències: resulta significatiu que Lamar no sigui el pare de John, en el sentit biològic del terme, sinó el
seu padrí o mentor. En principi, aquella altra figura, la paterna, no apareix
ni tan sols esmentada en el film: és una figura absent. L’únic pare del qual en
tenim coneixement és el pare biològic de Danny Witwer, que va ser assassinat
uns quants anys enrere. Però dins la lògica del relat interior, el pare de Witwer
ve a ser igualment el pare de John; i per tant, cal comptar que va ser mort amb
violència. Aquest pare biològic era el genuí transmissor dels valors
que John havia de rebre en herència; el fet que això no sigui així, el fet que
sigui Lamar, un usurpador, la font d’on provenen els valors que John finalment ha fet
seus, ens està dient que aquests valors, en el fons, són nocius, i que uns altres
valors, més vàlids i autèntics, han estat completament deixats de banda.
L’assassí
violent
En el sentit manifest,
Lamar és el culpable directe de la mort d’Anne Lively, per un costat, i de la
de Danny Witwer, per l’altre. Ben mirat, també és el culpable de la mort de Leo
Crow; no és el braç executor, però la maquinació és seva, així com és «seva» també
la pistola que mata Crow, ja que és un regal que Lamar li va fer a John en el
passat. Al final del film li regalen una altra pistola a Lamar: aquest
personatge té un vincle directe amb les armes de foc, uns estris malaurats que,
com ell mateix, pertanyen a una època anterior a la de John. Aquestes pistoles
són una metàfora de la violència, i assenyalen Lamar com algú que s’imposa a
través de la força.
En el sentit interior
del film, la culpabilitat de Lamar s’estén a qualsevol de les morts violentes de
les quals en tenim constància. Aquí cal comptar-hi, doncs, l’assassinat del
pare de Danny Witwer, en el crim fundacional que li permeté a Lamar ocupar, just
després, el lloc de padrí o mentor de John, en substitució del seu
pare biològic. I també cal comptar-hi l’assassinat de Sarah Marks i Donald
Dubin, en l’episodi inicial del film: aquell
tal Howard Marks, el marit cornut –clara caracterització, d’altra banda, de la
figura del pare absent–, només és en
realitat un avatar de Lamar, amb qui es vincula analògicament mitjançant un dels
complements del seu vestit: l’armilla negra.
El
referent fals
Aquesta armilla negra,
que vesteixen tant Lamar Burgess com Howard Marks, és un correlat objectual d’un
altre tret característic del dolent de la pel·lícula: la seva aparença
enganyosa. L’armilla es presenta en el film com l’abillament propi de qui ha assolit un
lloc prominent en la vida, però que en realitat oculta una personalitat
criminal. Correlativament, la primera aparició de Lamar Burgess en el film es
dóna dins un anunci publicitari, un anunci televisiu que canta les excel·lències
del Departament de Precrim: el lema repeteix una vegada i altra que, en la seva
tasca a favor de la llibertat, «Precrim funciona».
Però aquest lema publicitari oculta, de forma paradoxal, que els tres Precog
que són l’ànima de Precrim –i la de John Anderton, la seva part espiritual–
estan esclavitzats en ares d’aquesta pressumpta llibertat que el sistema preserva.
A partir d’aquí, les
diferents aparicions de Lamar basculen entre la seva imatge pública impol·luta,
prestigiosa, institucional, i la seva faceta oculta com a assassí que amaga contínuament
la seva identitat, ja sigui sota un passamuntanyes, ja sigui rera una trucada
anònima («Qui és ell?», li pregunta John a Leo Crow; i aquest respon «No ho sé!
Mai li vaig veure la cara: em va parlar pel mòbil!»)
Naturalment, el fals
prestigi de Lamar, la seva dualitat extrema, ens indica que els valors que John
ha rebut en herència també estan rodejats per una falsa aurèola de prestigi. És
a dir: són uns valors que mantenen la seva vigència en la societat actual, on
actuen com a referent morals, quan en realitat són els responsables últims dels
seus mals.
Ara ja estem en
condicions de reprendre, des d'una nova perspectiva, la pregunta amb què obríem aquest article:
Qui
és ELL? Qui és el
culpable?
L’ancià venerable, el
padrí o mentor, l’assassí culpable, el referent fals: la caracterització diversa
de Lamar Burgess és un cúmul de metàfores que apunten als valors que regeixen en
la societat occidental moderna. Aquests valors nocius i espuris són els que van
sorgir al món occidental després de la Segona Guerra Mundial: la guerra (tradició representada
simbòlicament en les pistoles de Lamar) és l’esdeveniment històric, l’explosió de
violència que va permetre instaurar una nova visió del món. Aquesta visió del
món va suprimir tot vincle efectiu de l’Home amb allò espiritual (representat
en els tres mutants Precog sotmesos a l’esclavatge per Lamar), trencant amb la
tradició cristiana anterior a les dues Guerres (representada pel Pare biològic
assassinat per Lamar en el passat) i ho va substituir per una concepció
purament material de l’existència, dins una lògica d’acumulació material i
tecnològica en la qual els mateixos
responsables de la Guerra en resulten els principals beneficiats, i que es revesteix
amb una falsa aurèola de progrés general de la humanitat.
Qui
és ELL? Qui és el
culpable?
I tanmateix, Lamar Burgess,
en el fons, és una part de la psique de John Anderton. Els valors nefastos encarnats
per Lamar són els que els individus d’avui han rebut com a llegat de la
generació immediatament anterior, i dels quals se n’han fet còmplices a l’acceptar-los
tàcitament com a seus.
L’individu anomenat «John Anderton», el
protagonista de Minority Report, representa
metafòricament la generació actual, la generació d’individus que ha relegat a
la foscor d’una inconsciència culpable i al marasme de la confusió la memòria
de la Guerra i les seves nefastes conseqüències en el terreny de la nostra
visió de l’existència i dels nostres vincles amb allò sagrat, a saber: amb la sagrada
Consciència i amb l’Amor sagrat. El culpable, avui, ja no és Lamar Burgess: ELL,
avui, és el propi John Anderton
Qui
és ELL? Qui és el
culpable?
I qui és John Anderton,
en el fons, sinó una metàfora de mi mateix, i de tants altres com jo, ànimes malaltes que d’alguna
manera o altra, en major o menor mesura, seguim participant dels valors de la
societat que hem rebut en herència...?
