·
Què son les Ombres de fang? El don Juan de Castaneda les anomenava “los voladores”; en la tradició judeo-cristiana se’ls coneix com a dimonis, o també com l’enemic; els antics gnòstics parlaven de “els arconts”; Sri Aurobindo en diu “les obscures forces hostils”... La mil·lenària tradició ayurvèdica ho contempla en els seus tractats de medicina: reproduïm aquí un capítol d’un dels seus llibres més importants, el Sushruta Samhita, del s. III d.C.
*
Sushruta Samhita
*
Vol. 6, Uttara-tantra
Cant IV - Capítol LX:
Símptomes i tractament de la demonologia
(Amanusha)
[Âmanusha: literalment, no-mānusha, és a dir, no humà. Això inclou
les divinitats, dimonis, fantasmes, monstres, esperits ancestrals, i fins i tot
les divinitats-serpents]
El text següent és la meva traducció de la versió en anglès, tal com se la troba a
https://www.wisdomlib.org/hinduism/book/sushruta-samhita-volume-6-uttara-tantra/d/doc143083.html
*
Ara parlarem del capítol que tracta amb els símptomes i
la cura de les malalties provocades per influències sobre-humanes (Amanusha-Pratishedha).
D’aquesta manera ampliarem allò que s’ha dit en la
primera part d’aquest llibre, sobre el fet que els pacients afectats per
úlceres haurien de ser sempre protegits de les influències malignes generades pels caminadors nocturns (és a dir: fantasmes, monstres, esperits malignes, etc.). Qualsevol ésser que produeixi un
tret sobre-humà en una persona, fent-li exhibir o bé una fortalesa fora del
comú, o bé una conducta palesament fora de lloc, o bé la capacitat de
conèixer assumptes privats o del futur, és anomenat un Graha.
—Causes de la
influència d’un Graha—
Són incomptables els Grahas
(i les seves divinitats tutelars) que ronden pel món en recerca d’ofrenes, o
empesos per la seva tendència innata a la maldat i la crueltat, i escullen les
seves víctimes entre els éssers humans en estat d’impuresa, ja sigui corporal,
mental o d’actes, ja sigui que pateixin úlceres o altres malures. Aquests Grahas tenen gran varietat de formes i
figures, però es poden classificar en 8 grups o famílies: els Devas i els seus enemics (Asuras), Gandharvas [esperits de la música], Yakshas [que tenen com a cap Kubera, el déu de les riqueses
materials; també se’ls coneix com
a Guhyaka, ‘els secrets’],
Pitris [esperits dels ancestres, equivalents als manes romans], Bhujangas [deïtats-serpents], Rakshasas [monstres o
dimonis carnívors, dotats generalment amb grans poders] i Pishachas [follets malèvols; a l’Atharvaveda
se’ls descriu com kravyād, ‘devoradors de carn crua’, que també podria ser el sentit
etimològic del terme Pishacha].
—Indicis de l’atac
d’un Graha—
La persona posseïda per un Deva Graha és neta, alegre i vigorosa, i no li cal dormir gaire;
parla en un sànscrit pur i polit; mostra un delit fort i decidit per flors i
perfums; reparteix benediccions a tothom (seguint els usos dels éssers divins);
és devot dels Brahmans; i els seus
ulls miren directament.
La persona que opera sota la influència maligna d’un Asura Graha (dimoni) sua copiosament;
parla malament dels déus, Brahmans i
preceptors; se li ajunten les celles sobre l’arc dels ulls; no té por; queda
satisfet amb qualsevol mena de menjar o beguda; i exhibeix propensió als vicis.
A la persona que es troba sota la influència d’un Gandharva Graha li agrada passejar feliçment per les ribes dels rius o pels boscos; sempre polit, tant pel que fa
al cos com als seus actes; li agraden especialment les cançons, les flors i els
aromes plaents; riu amb alegria, canta cançons dolces, i balla.
Els símptomes d’una persona situada sota la influència
d’un Yaksha Graha són aquests: ull
color de coure, com envermellits per venes fines; fortalesa i vigor; desig
continu per beneir o donar regals a d’altres; taciturnitat; inquietud (caminen
de pressa); i gravetat de pensament.
En la mateixa línia, les persones afectades per un Pitri Graha esdevenen tranquil·les i
calmades, així com respectuoses amb els seus ancestres; ofereixen libacions a Kusha –herbes i aigua–; duen la part
superior del vestit de manera que els caigui dessota el braç esquerra; i exhibeixen un deler particular pels menjars cuits, així com pel sèsam, la melassa i l’arròs amb
llet ensucrada.
Una persona atacada per la influència maligna d’un Bhujanga Graha es mou a vegades
arrossegant-se pel terra, sobre el pit, com si fos una serp; sempre s’està
llepant les comissures dels llavis amb la punta de la llengua; es mostra
somnolent (o bé irritable) i mostra una marcada predilecció per la melassa, la
mel, la llet, i l’arròs amb llet ensucrada.
Una forta cobejança per la carn, per la sang i pels
diferents tipus d’esperits fogosos; una completa manca de vergonya; extrema
crueltat; gosadia; irritabilitat; força extraordinària; rondar de nit; i un
absolut menyspreu per la netedat: aquests són els trets que denoten una persona
atacada per un Rakshasa Graha.
Arrogància; desbordament de límits; aspror en el
comportament; xerrameca; fètida olor corporal; brutícia extrema; neguit;
voracitat al menjar; atracció per l’aigua freda i pels llocs solitaris; moure’s
de nit pels boscos; rondar arreu gemegant; i involucrar-se en propòsits
viciosos: aquests són els trets característics amb què una persona denota que
ha estat posseïda per un Pishacha Graha.
—Prognosi—
Si una persona posseïda per un Graha té els ulls inflats; camina ràpid; treu escuma per la boca i
se la llepa; mostra somnolència; trontolla al caminar, fins al punt de caure
pel terra a vegades; o bé si és posseïda per un Graha després d’haver caigut d’un elefant, d’un arbre o d’algun
altre lloc elevat; o bé si és d’edat molt avançada: en tots aquests casos se
l’ha de considerar com incurable. [En comptes d’edat avançada, una variant
parla de possessions de 13 anys de durada o més].
—Moments de la
possessió—
Un Deva Graha
posseeix la gent en lluna plena. Un Asura
Graha, en la trobada del dia i la nit (és a dir, a l’alba o al crepuscle).
Un Gandarva ho fa generalment al
vuitè dia de cada quinzena, mentre que un Yaksha
ho fa en el primer dia. Un Pitri Graha
posseeix els humans el dia de la lluna nova; i un Sarpa Graha (dimoni-serp) hi entra el cinquè dia tant de lluna nova
com de lluna plena. Un Rakshasa Graha
els posseeix a la nit, i un Pishacha
Graha el catorzè dia de les quinzenes.
Els Grahas
entren dins del cos del pacient d’una forma imperceptible, tal com ho fa una
imatge dins un mirall, tal com la calor o el fred penetren dins el cos, o tal
com els rajos del sol es concentren a la lent coneguda com Surja-Kanta. O tal com l’ànima, sense ésser vista, entra en el cos.
Sobris penediments; vots i propòsits; auto-control; transparència;
caritat i pràctiques religioses, així com les 8 qualitats [(1) poder de fer-se
tant petit com un àtom; (2) poder d’esdevenir una poderosa llum a voluntat; (3)
capacitat d’expandir-se; (4) voluntat irresistible; (5) poder d’incrementar la
mida a voluntat; (6) grandesa; (7) auto-control; (8) supressió de qualsevol
passió]: tot això està present, ja sigui al complert o bé parcialment, en els Grahas, en una mesura adequada al seu
respectiu grau de poder. Aquests éssers espirituals mai entren en contacte amb
els éssers humans, ni són ells mateixos qui els ataquen; qualsevol que
sostingui l’opinió contrària és un ignorant pel que fa als misteris de la
demonologia. Són els milers i centenars de milers dels seguidors dels Grahas els qui tenen l’aspecte ferotge i
l’apetència per la carn i la sang; són aquests els qui ronden arreu, per la
nit, i els que posseeixen els homes sobre la terra.
D’aquests esperits malignes, aquells que estan associats
amb els déus han de ser tractats d’acord amb la seva essència celestial,
adquirida per la seva participació en el tint de les virtuts divines. Aquells
que són coneguts com a Deva Grahas i
que són polits han de ser adorats, homenatjats, i objectes de pregària, igual que
els altres déus del nostre panteó. Als Grahas
se’ls ha d’atribuir els mateixos poders, virtuts i característiques que són els
atributs dels seus respectius líders o caps. (...) Els Grahas que ronden arreu en cerca de fer maleses i estralls, a
despit de la naturalesa celestial de la seva pròpia essència i temperament
divins, han estat anomenats Bhutas
(“esperits”); d’aquí que la branca de la ciència mèdica que tracta de la
guarició de malalties provocades per ells s’anomeni Bhuta-Vidya
—Tractament
religiós general—
Japas (repetició mental d’un Mantra consagrat a una deïtat), Homas
(ofrenes als déus; oblacions), i altres menes de ritus religiosos, realitzats
d’acord amb les regles pertinents, han de ser empresos amb zel pel metge, de
cara a fer-se propici. Oferiment de garlandes de flors vermelles, juntament amb
olors vermelles (tals com pasta de Sàndal vermell, cúrcuma, etc.), llavors (de
mostassa, ordi, etc.), mel, mantega clarificada [Ghee], i tota mena d’aliments són els articles generalment
requerits per a fer-se propicis a tota classe de Grahas.
—Tractament
religiós específic—
Vestits, vi, sang, carn, o llet, han de ser oferts als Grahas d’acord amb les seves respectives
apetències i gustos. Les ofrenes cal fer-les en el dia equivalent a aquell en
el qual ataquen generalment a les seves víctimes. Les ofrenes als Deva Graha s’han de fer al foc, dins de
temples divins, amb ofrenes de Kusha, Svastika, pastissos, [etc.]. Les dels Asura, al
pati d’una casa, en el moment adequat (o sigui, al vespre). Les ofrenes als Gandharva s’han de fer amb vi i sopa
d’animals de Jangala, enmig d’un
aplec, mentre que les que s’ofereixen als Yaksha
Grahas s’han de fer dins d’una casa, amb pastissos del llegum Masha bullit, sang, vi, etc. Als Pitri Grahas se’ls fa propicis amb
ofrenes d’herba Kusha juntament amb Madhavi i flors de Kunda provinents dels alfacs d’un riu; les ofrenes als Rajshasas han d’ésser ofertes en zones
boscoses solitàries i tenebroses, o a la cruïlla de dos camins, mentre que la
carn, crua o cuita, s’ha d’oferir als Pishachas
en una cambra solitària.
—Tractament mèdic—
En cas de què els principals Mantras adequats per a ser recitats en tals ocasions (segons els
tractats de demonologia) no siguin eficaços, cal seguir les següents mesures
mèdiques:
Pell i pèls de boc, ós, porc espí, o les plomes d’un
mussol, mesclats en una pasta juntament amb Hingu
i pixats de boc, i convertits en bastonets d’encens, han de ser cremats davant
del pacient, qui ha d’ésser fumigat amb els fums emesos llavors. L’atac d’un Graha, inclús quan és violent, es
sotmetrà ràpidament a aquest procediment. Les drogues conegudes com a Gaja-pippali, arrels de Pippali, Tri-katu, Amalaka i Sarshapa, degudament amarades en la
bilis d’un llangardaix, d’una mangosta, d’un gat i un ós, han de ser usades com
a ungüents, com a rapè i com a netejador per un metge experimentat. Els
cagallons d’ ase, cavall, mula, mussol, camell, gos, xacal, voltor, corb i porc
senglar, empastats tots junts amb pixats de boc, han de ser degudament cuits
amb l’adequada mesura d’oli. L’oli resultant serà beneficiós quan se l’empri
(com a rapè, per exemple) de la mateixa manera assenyalada abans.
Llavors de Shirisha,
Lashuna, Shunthi, [etc.] han de ser empastades totes juntes amb pixats de boc i assecades a l’ombra. Els bastonets preparats amb això han de ser
aplicats, juntament amb la bilis d’una vaca, a les parpelles, com un Anjana. Bastonets preparats amb el fruit
del Naktamala, Tri-katu, arrels de Shyonaka
i de Vilva [etc] s’han d’usar
igualment com un Anjana en casos
d’atac pels Grahas que no cedeix de
cap altra manera.
Ghee madur, Lashuna,
Hingu [etc] i altres articles que
tinguin el poder d’exorcitzar esperits malignes, així com els cagallons, pèls,
pells, Vasa, pixats, sang, bilis,
ungles... de lleons, tigres, óssos, gats, elefants, cavalls, vaques... han de
ser emprats en la preparació d’oli i Ghee
que seran administrats internament o bé com a rapè o ungüent. Pastilles
confeccionades amb les dogues esmentades han de ser usades en aspersió (neteja)
i el seu element en pols espolsat sobre el cos del pacient. Una pasta
confeccionada amb les drogues esmentades ha de ser usada com a cataplasma.
L’aplicació pròpia i deguda de l’oli, Ghrita,
etc, preparats d’aquesta manera hauria de curar sens dubte, i en molt poc
temps, tota mena de desordres mentals.
Articles profans i impropis no s’haurien d’emprar en un
cas degut a la influència d’un Deva Graha
(esperit diví). Cap mesura hostil ha de ser emprada en un cas de possessió per
un Graha, més enllà dels casos deguts a un Pishacha
Graha, no fos cas que els Grahas poderosos,
al sentir-se ofesos, matessin tant al pacient com al metge per culpa d’aquell
fet. El metge, tractant els casos amb discreció, d’acord amb les regles
establertes en el capítol conegut com Hitahita (cap. XX, Sutra-Sthana)
pot adquirir alhora fama i riqueses.
Així acaba el capítol seixanta de l’Uttara-Tantra en el Sushruta-Samhita,
que tracta dels símptomes i el tractament de les malalties originades per
influències sobre-humanes.
*
*
*