'Not to worry; it's odds on you'll never see me again. I'll only bother you if there's something really serious going on our end' (El Primer Ministre de Màgia, al seu homòleg muggle) • Il·lustració d'Ivan Iakovlèvitx Bilibin • El primer capítol de El príncep mitja-sang ens aporta el que podria ser una de les principals claus de sentit de la saga sencera de Harry Potter. Si la saga té realment algun valor des d'un punt de vista esotèric, estaria en funció, crec jo, d'això que anem a comentar ara. • Ens situem a Downing Street, a la residència del Primer Ministre britànic. Aquest últim -no se'ns diu el seu nom- està tancat al seu despatx, esperant una trucada important; la seva ment, però, està absorbida per la preocupació. En els darrers dies s'han donat diversos esdeveniments tràgics que han sacsejat el país sencer -el col·lapse d'un pont, diversos assassinats, un huracà devastador- i el cap de l'oposició s'ha acarnissat amb el ministre, com si fos el culpable últim de tot plegat. • En aquest punt, un discret quadre penjat a la seva esquena es posa en moviment, per anunciar-li la imminent arribada del Primer Ministre de Màgia; i tot seguit, efectivament, la llar de foc del despatx s'il·lumina amb les guspires de l'aparició del ja conegut Cornelius Fudge. Fudge es presenta amb el mateix estat de desànim i preocupació que mostrava el seu homòleg, i aquest últim s'interessa pels motius, que resulten ser exactament els mateixos que l'afectaven a ell: el pont, les morts, l'huracà. Però aquests esdeveniments, que per al muggle només podien veure's com a tràgics productes de la contingència, es situen per al màgic, en canvi, en el context d'una guerra que acaba de començar en el seu propi món. I en aquest altre context, el col·lapse del pont, els assassinats i l'huracà es manifesten en la seva veritable naturalesa: en realitat no són el que els muggles creuen que són, sinó una altra cosa. El pretès huracà, per exemple, ha estat en realitat una devastació deliberadament causada per màgics dolents, utilitzant el poder destructiu d'uns gegants. • Així doncs, tenim aquí dues descripcions diferents d'una mateixa realitat: per un costat, la dels muggles, que expliquen els fets en funció d'una visió unidimensional i horitzontal del món, en la qual només cal prendre en consideració la naturalesa humana, juntament amb les lleis de la física; i per l'altre costat hi la visió multidimensional dels màgics, en la qual s'assumeix l'existència d'una jerarquia en els diferents nivells de la realitat, i que permet establir la veritable causalitat dels diversos fenomens, d'una forma vertical (allò que passa a baix està provocat pel que passa a dalt). La mateixa contraposició entre el Primer Ministre muggle i el Primer Ministre màgic és una expressió d'aquesta diferència: el muggle està convençut de governar el seu país, però en realitat només fa allò que els màgics li deixen fer. La seva presidència és una mera façana; per darrera i per damunt seu hi ha una altra presidència, la veritable Presidència, que és la que realment decideix, des d'una perspectiva molt més àmplia, sobre qualsevol assumpte. • És en aquest punt on trobem l'element clau al qual ens referíem al principi, i del qual dependria la vàlua del sentit dels llibres de Harry Potter. I aquí ens adonem que la pintoresca terminologia emprada des de bon començament per l'autora ens podria haver portat a un cert engany: potser no es tracta de muggles i de màgics, sinó de sers humans i esperits. El fabulós món dels màgics que ens dibuixa J. K. Rowling, amb tota la seva complexitat, podria ser una metàfora de l'autèntic món espiritual, poblat per una multiplicitat d'entitats angèliques i demoníaques, que es desplega en una dimensió superior a la merament humana, i que la condiciona d'una manera plena. D'aquesta manera, podríem passar a considerar que tot allò que passa en el món dels suposats màgics de la saga ve a ser, tal com succeeix en el Faust de Goethe, una mena de "Pròleg en el Cel", que preludia i prefigura els esdeveniments que després s'han de manifestar, amb les seves pròpies lleis, en l'àmbit terrestre. Si això fos així, la guerra que es declara en el món superior dels màgics, entre els partidaris de Voldemort i els màgics bons (o sigui, entre el Bé i el Mal), s'hauria de veure com la prefiguració d'una convulsió que tard o aviat ha d'afectar plenament, en la seva pròpia escala, la vida dels homes. • De la mateixa manera, en aquest context de guerra espiritual, les postures i decisions preses per cadascun dels bàndols poden tenir el seu corresponent reflex en certes postures i decisions preses pels sers humans en el seu propi pla. És a dir; que els sers humans, encara que sigui des d'una situació de sotmetiment als designis marcats des de dalt, podrien tenir un cert marge de maniobra i de participació activa en aquesta guerra. Ni que sigui només en el sentit de prendre'n consciència, que ja seria molt; o inclús, en el millor dels casos, en el sentit de posicionar-se i d'alinear-se en favor d'un dels dos bàndols, invertint-hi les pròpies energies duna manera conscient. • I ara venen les preguntes necessàries: D'una banda: Hi ha hagut, està havent-hi, o hi haurà realment una guerra en el món espiritual, en els termes descrits per J. K. Rowling, i que ha de tenir els seus efectes sobre la nostra vida? D'una altra banda: És la confrontació entre Voldemort i els seus opositors una metàfora i una prefiguració de les diverses convulsions que sacsegen actualment a la humanitat i al planeta en el qual habitem? I sobretot: Són les diferents estratègies emprades pels personatges de la història (particularment, la de cercar i destruir els horricreus en els quals Voldemort ha dividit i amagat la seva ànima) una indicació vàlida d'allò que els sers humans podríem arribar a aportar en aquesta guerra? • Aquesta darrera pregunta, relacionada amb el tema dels horricreus, és sens dubte la més interessant de totes. A mi em fa realment l'efecte -però és només una impressió- que la humanitat actual es troba davant del problema del mal tal com Harry Potter es troba davant del misteri dels horricreus de Voldemort. Primer, Harry ni tan sols sabia que el mal podia dividir-se en parts i ocultar-se en diferents llocs, per tal d'evitar ser localitzat i destruït. A continuació, amb la mort de Dumbledore, el protagonista perd el seu principal punt de referència per a actuar davant de la situació. I finalment, assumint la tasca que se li ha encomanat, es veu abocat a una recerca desesperada, amb molt poques garanties d'èxit. • Potser és precisament això el que ens pertoca fer als humans d'avui: primer, reconèixer la nostra ignorància respecte al tema del mal; a continuació, emprendre, malgrat la relativa manca de punts de referència, una seriosa recerca de les seves diverses manifestacions, que estarien operant en el món en un doble règim de fragmentació i de major o menor ocultació; i per últim, fer l'intent, un cop identificades aquestes manifestacions, i en la mesura de les nostres possibilitats, de neutralizar-les. •
|
