·
La
Biblia i els dimonis
·
1era part: principis fonamentals,
segons
el pastor Kevin L.A. Ewing
·
·
Anem
a veure com es tracta el tema de les ombres
de fang (és a dir, d’allò que en la nostra cultura anomenem dimonis) en les Escriptures sagrades de
la religió judeo-cristiana –la Biblia, doncs–. Aquí ho farem, naturalment,
d’una forma tot just sumària, tenint en compte l’enorme quantitat d’informació
que se’ns dóna al respecte, tant en l’Antic Testament com en el Nou; i ho
farem, d’altra banda, i per tal de no perdre’ns en aquella vasta jungla
textual, sota la guia d’un expert en la matèria: el pastor Kevin L. A. Ewing.
[Més
enllà de l’entrada que publico avui, a curt termini tinc previst invertir el meu
temps i les meves energies per a resumir, traduir i transmetre algunes de les lliçons
més importants, al meu parer, del pastor Ewing; però el millor seria, si teniu
prou coneixements d’anglès, que visiteu el seu blog Journey into God’s Word (https://kevinlaewing.blogspot.com/) o també (i
encara millor, perquè en viu és millor comunicador) que mireu algun dels
incomptables vídeos que té penjats a youtube (Pastor Kevin L A Ewing).
A youtube, sobretot us recomano la sèrie dedicada a ‘Els lladres espirituals’ (The
Mystery Behind Spiritual Robbers,
parts 1 a 5), així com la sèrie dedicada a ‘Els maleficis generacionals’ (The Mystery Behind Generational Curses, parts 1 a 6), així com els vídeos dedicats al
dejuni (per exemple, A Crash Course on
Fasting, que és el que he linkat
aquí)]
Però
qui és Kevin L. A. Ewing?
Nascut
al 1970, aquest pastor protestant de les illes Bahames exercia com a ministre
de Déu fins fa onze anys, seguint els mètodes comuns a la majoria de ministres i
pastors protestants. Però al 2011 va caure en una forta depressió, que el va
portar a una situació límit; en aquest punt, empès per la desesperació, va fer un dejuni de quaranta dies, durant els quals va realitzar
una immersió profunda en les Sagrades Escriptures. Això li va canviar la vida:
a partir de llavors, el pastor Ewing s’ha dedicat principalment a explicar la Paraula de Déu des de la perspectiva
d’una comprensió profunda del seu sentit i dels principis, normes i lleis que
se’n deriven. Avui farem una introducció general de les idees fonamentals que
ell maneja, sempre sobre el fonament de les Escriptures.
La necessitat del coneixement
D’acord
amb el pastor Ewing, el coneixement
és una peça fonamental, potser la més important, de la religió i de la pràctica
cristianes. La seva Escriptura preferida es refereix precisament a aquesta
qüestió: a Proverbis 11:9b la trobem
formulada en una forma positiva: through knowledge shall the just be delivered
(«els justos seran alliberats gràcies al coneixement»); mentre que a Osees 4:6 apareix en forma negativa: My
people are destroyed for lack of knowledge («el meu poble és destruït per manca
de coneixement»).
[Poso
els fragments en anglès, i els tradueixo directament de la King James Version,
que és la Biblia que maneja normalment el pastor, perquè la versió catalana que
tinc jo, la Catalana Interconfessional, com a Biblia catòlica que és, presenta sovint
diferències respecte a les protestants, i no és estrany que s’hi atenuïn, o fins
i tot s’hi perdin, alguns dels sentits
que el pastor assenyala (com és el cas, precisament, d’aquestes dues cites)]
No donar la Biblia per garantida
Aquest coneixement, naturalment, és la saviesa que ens transmet la Biblia, i nosaltres podem accedir a ell sense mediació de ningú; de fet, el pastor Ewing posa molt d'èmfasi en el fet de què no podem delegar en ningú altre la lectura de la Biblia; és una responsabilitat que hem d'assumir cadascun de nosaltres indefectiblement.
El regne espiritual i el regne terrenal
Ens cal coneixement, en
primer lloc, sobre l’existència real i efectiva del món espiritual (allò que els nostres ulls no poden veure: el Regne
Espiritual), així com de la condició anterior,
primigènia i rectora d’aquest Regne (el seu caràcter de parent world, tal com diu ell) respecte el món terrenal (allò que percebem a través dels sentits: el Regne Material).
Aquesta condició de parent world del
món espiritual respecte al terrenal és essencial: les Escriptures ens mostren
clarament i repetidament que tot allò
que passa al món material no només ha estat prèviament concebut,
dissenyat i programat, sinó també acomplert
ja, en el món espiritual (per exemple, a Gènesi 20:3, quan Déu li diu al rei Abimèlec, en un somni, que ja està mort). Tot i això, en ocasions
tenim la possibilitat, com a éssers humans, de canviar allò que ja s’ha produït
en referència a nosaltres, anticipadament, en el Regne Espiritual; de modificar-ho,
en un sentit o altre, abans que s’acabi manifestant, ja de forma irreversible,
en el món terrenal (així ho fa Abimèlec a Gènesi
20, evitant la seva mort efectiva, en aquell moment, al seguir les
instruccions donades per Déu mateix).
La guerra espiritual
També cal tenir coneixement sobre la situació de guerra espiritual (spiritual warfare) en la qual
estem immersos, degut a la contraposició de forces que es dóna contínuament, en
les esferes celestials, entre el bàndol de la Llum i el bàndol de les Tenebres (cf. per exemple, 2 Reis 6:8-17).
En funció d’aquesta guerra espiritual, el pastor Ewing defensa la necessitat
peremptòria i ineludible d’un Evangeli
equilibrat (a balanced Gospel), d’acord
amb el qual la lectura de les Escriptures no només ens ha de revelar, en
detall, els elements i les dinàmiques que conformen el Regne de la Llum (és a
dir; les diferents classes d’éssers angèlics i divins, i les diverses maneres
en què interactuen amb nosaltres per tal de fer-nos créixer, empènyer-nos
endavant, i beneficiar-nos) sinó que també ha d’exposar, i en el mateix grau de
detall, els elements i les dinàmiques propis del Regne de les Tenebres (és a
dir, les diferents classes de dimonis i éssers malignes, i les diverses maneres
en que intervenen en la nostra vida per tal de limitar-nos, turmentar-nos i
destruir-nos).
En
relació amb això últim, cal dir dues coses:
1) Necessitat d'una actitut proactiva
Que, juntament amb el coneixement, també resulta plenament necessària una actitud proactiva davant l’acció de les
forces demoníaques. Si no volem ser víctimes seves; si no volem mantenir-nos ni
un minut més en l’esclavatge, en el patiment, en la malaltia, en l’estancament
o en el fracàs, que són precisament, cadascun d’ells, efectes i resultats de l’acció
de les forces demoníaques sobre nosaltres; si no volem res d’això, no podem de
cap manera quedar-nos asseguts a la nostra butaca, tot just lamentant-nos, creuant
els braços, i observant endropits tot allò que passa, en una actitud del tot
passiva; sinó que, justament al contrari, ens resulta imprescindible aixecar-nos,
treure’ns les lleganyes dels ulls, i començar a actuar d’una manera eficaç,
aprofitant les eines que la Paraula de Déu ens subministra, per oposar-nos a
l’acció de les tenebres, neutralitzar-la i girar-la del revés.
Aquesta
crida a l’acció és fonamental, perquè la simple creença en Déu Pare i en el seu
fill Jesucrist no són suficients, així com tampoc ho és la pregària quotidiana.
La fe i la pregària ens asseguren la salvació eterna, és cert; però no ens
estalvien cap patiment mentre continuem vivint en aquesta terra, i tampoc impedeixen
que els dimonis ens robin els fruits que podríem arribar a donar aquí,
rebaixant d’aquesta manera la posició que ocuparem després en aquella vida
eterna. Aquest és un dels lemes que Kevin Ewing repeteix contínuament: Lluiteu! Cal lluitar contra els dimonis! Cal lluitar contra ells amb una
voluntat plenament ferma i decidida (tal
com el Senyor li demanava a Josuè, l’hereu de Moisès) i sense tenir-los por (tal
com Sant Pau diu a 2 Timoteu 1:7, la
por no ens pertany: precisament, és un dels diversos esperits malignes que ens
posseeixen!)
2) La naturalesa de l'enemic
També cal tenir en compte que aquest enemic
del qual parlem no és mai una persona. Encara que a primera vista ens ho pugui
semblar, qui ens està perjudicant i amargant-nos l’existència no és mai la
parella, el sogre, el nostre superior a la feina, el veí de la porta del
costat, o aquell desconegut que se’ns creua pel carrer; ni tampoc, convé
afegir-ho, som nosaltres mateixos, tal com a vegades ens comportem com els
nostres principals torturadors; tots aquests individus, comptant-hi nosaltres
mateixos, actuen únicament com a instrument de les forces invisibles, que
manegen els fils de la nostra existència des de les ombres. Això ho deixa molt
clar Sant Pau en la seva carta als Efesis
6:12:
Perquè no ens toca de lluitar
contra realitats humanes, sinó contra les potències i les autoritats, contra
els qui dominen aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que són a
les regions celestials.
El domini sobre la Terra
Certament,
molt sovint la nostra conducta com a humans està sent manipulada, dirigida,
monitoritzada per algun dimoni, que no només tracta de generar-nos patiment,
sinó que també vol alimentar la discòrdia i la divisió entre nosaltres, cosa que
sempre li atorgarà mèrits davant els seus superiors en la jerarquia demoníaca. Així
doncs, no hem d’enfocar la nostra lluita contra els humans, sinó contra els
dimonis que s’amaguen al darrera; però això no significa de cap manera que els
humans no tinguem responsabilitats en l’assumpte. Justament al contrari, tenim
una responsabilitat molt gran, directament derivada del fet que és als humans,
criatures compostes de cos, ànima i esperit, a qui se’ns ha atorgat el domini
sobre tot allò que passa damunt la Terra. Això està formulat clarament a Gènesi 1:26:
And
God said, Let us make man in our image, after our likeness: and let them have
dominion over the fish of the sea, and over the fowl of the air, and over the
cattle, and over all the earth, and over every creeping thing that creepeth
upon the earth.
[Déu
digué: – Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti [i
que tingui el domini –diu el text en
anglès– damunt] els peixos del mar, els
ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.]
Així
doncs, és a nosaltres –i no als àngels, ni als dimonis, i ni tan sols a Déu
mateix (que és el primer a sotmetre’s a les seves pròpies lleis)– a qui se li
ha concedit aquest domini sobre tota la
terra. Per aquesta raó –i això és essencial– qualsevol entitat del món
espiritual, ja vingui del Regne de la Llum o del Regne de les Tenebres, necessita obtenir el nostre permís per a
poder intervenir en els afers d’aquest món material nostre.
Lamentablement,
els humans, degut a la nostra ignorància, ens dediquem a donar permisos, a tort
i dret, al primer que ens ho demana. Contínuament estem donant permís als
dimonis per a què ens emmalalteixin; per a què ens deprimeixin; per a què ens
portin a barallar-nos amb la parella; per a què els nostres superiors ens
humiliïn i maltractin a la feina; per a què que els nostres millors projectes
fracassin i visquem així sempre envoltats de frustració i d’amargor. Som
nosaltres mateixos, sí, els qui donem el permís per a què ens passi tot això, convertint-nos en co-conspiradors (Kevin Ewing dixit) contra nosaltres mateixos! I
aquesta situació paradoxal és culpa de la nostra ignorància, de la nostra manca
de coneixement, i de la nostra indiferència i menyspreu envers les Sagrades
Escriptures, que són precisament la font d’on raja el coneixement que necessitaríem
per a evitar-ho.
Els pactes demoníacs
Si
haguéssim llegit la Bíblia amb l’atenció deguda, sabríem que els dimonis, tot i
no tenir el domini sobre la terra, no tenen en canvi cap mena d’obstacle legal
a l’hora d’obtenir el nostre permís, pel mitjà que sigui, per tal d’acomplir la
seva pròpia voluntat a través nostre. La mentida, la dissimulació i l’engany,
eines en les quals són veritables mestres, els serveixen per a aconseguir-ho. El
seu instrument principal, en tot cas, és el
pacte (the covenant): és a dir, l’acord,
l’entesa, l’encaixada de mans, amb valor legal ple des del punta de vista
espiritual, entre un ésser humà i un dimoni.
Un
pacte que pot ser signat de forma conscient per l’ésser humà (sense cap necessitat
d’estar al corrent, però, de la lletra petita del contracte); i aquest seria el
cas de la bruixeria. Però els dimonis també poden, perfectament, aprofitar-se
de la manca de coneixement de l’ésser humà en qüestió, o inclús de la seva
manca de consciència activa, per tal d’obtenir la seva signatura en un pacte
que, tot i haver estat obtingut per engany o desconeixement, té exactament el
mateix valor legal que els signats obertament. I això és el que passa,
contínuament, en els nostres somnis.
Els somnis, portals entre els dos regnes
Efectivament,
tal com ens mostra el pastor Ewing seguint les Escriptures, una gran quantitat
dels pactes que establim amb els dimonis, en detriment de nosaltres mateixos,
els signem mentre dormim. És a dir, mentre el nostre cos està inactiu, i quan
el nostre esperit, per contra, es torna més actiu que mai. En realitat, els
somnis són un portal que comunica el Regne Espiritual amb el Regne Terrenal; i
els dimonis utilitzen aquest portal, tal
com ho fan també Déu i els seus àngels, per tal d’aconseguir els pactes que tracten
d’establir amb nosaltres. Respecte això, l’Escriptura diu a Mateu 13:25:
But
while men slept, his enemy came and sowed tares among the wheat, and went his
way.
[En
la meva Biblia catòlica es perd part de la força: Però, mentre tothom dormia [en anglès diu: ‘mentre els homes dormien’], vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar.
[El jull és una mala herba, que s’assembla molt al blat, però que no alimenta gens; el pastor
Ewing ens explica que aquest jull funciona aquí com a metàfora de somni perjudicial
i enganyador, i per tant de ‘maledicció demoníaca’; mentre que el blat, cereal
alimentari bàsic, ho fa com a metàfora de somni beneficiós i veritable, i per
tant de ‘benedicció divina’]
Però
com podem lluitar davant d’això els humans? Com podem defensar-nos davant d’aquesta
insidiosa argúcia, tan subtil i astuta, dels dimonis? Els somnis poques vegades
són literals: com podem saber què està succeint realment, darrera la disfressa
simbòlica amb què els somnis se’ns presenten? Certament, els dimonis tenen el
costum d’emmascarar i dissimular la seva activitat onírica, presentant-se sovint
davant nostre amb aparences del tot anodines o, encara més sovint, amb
aparences amables, per no dir desitjables i excitants, o, fins i tot, en
ocasions, lluminoses (2 Corintis 11:14:
I això no és gens estrany, ja que el
mateix Satanàs també es disfressa d’àngel de llum).
Així
doncs, com podem saber si hem signat un pacte amb el diable, en contra nostra,
mentre somniaven? Com podem saber-ho, si no sabem interpretar els somnis? Com
podem saber-ho, a més, en les ocasions en què ni tan sols som capaços de
recordar el somni, ja sigui en part, o bé del tot? (I és que també hi ha
dimonis encarregats de fer-nos oblidar els somnis). I d’altra banda, un cop ho
hem fet –es a dir, un cop ja hem signat el pacte diabòlic durant el somni– què
podem fer-hi al respecte? Hi ha alguna possibilitat de tornar enrere, de
desdir-nos del pacte que hem signat sense saber-ho?
El poder de la paraula
Sí,
es pot. Efectivament, es pot actuar contra els pactes signats en somnis (inclús
quan no en recordem res) o en altres circumstàncies. D’acord amb Proverbis 12:6b (but the mouth of the upright shall deliver them: en català meu: però la boca dels justos els alliberarà) podem fer servir el poder de la nostra parla, de la nostra veu, per a cancel·lar,
rebutjar, denunciar tots aquells pactes, i per a desdir-nos-en; i fins i tot podem
fer, igualment amb el poder de la nostra parla i veu, que el mal que se’ns
volia infligir reboti en direcció a l’entitat demoníaca que pretenia enviar-nos-el,
de manera que només l’afecti a ella. I per a
això només necessitem dues coses: en primer lloc, tenir els coneixements
adequats; i, en segon lloc, fer-los servir.
Però
d’això, de la possibilitat de treure’ns el jou i les càrregues amb què ens
carreguen els dimonis, ja en parlarem a la segona part d’aquesta entrada
dedicada a la Biblia segons Kevin L.A. Ewing. Aquesta segona part portarà el
títol de Dimonis, somnis i dejunis.
*
*
*