RONDALLA MERAVELLOSA = RONDALLA ESPIRITUAL

Secció: Misteria Rondallística

Tots coneixem la «rondalla meravellosa». Els seus components –el  jove príncep, la princesa encantada, el llarg viatge, el drac monstruós, la vella bruixa...– són del tot familiars per a nosaltres. D’una manera impròpia ens hi referim, sovint, amb el terme «conte de fades» (fairy tale), que només s’hauria d’aplicar als contes en què apareixen fades; això ja és prou sabut. Però l’element veritablement característic i definidor de la «rondalla meravellosa» és, precisament, el terme més ampli i genèric d’allò meravellós, és a dir: éssers i esdeveniments que no encaixen en els límits propis del món de la vigília, del nostre món quotidià, i que pertanyen per contra al territori del somni, de l’imaginari, del mite.

Però no es tracta en cap cas de fantasia, en el sentit reductivista que prèn aquest terme en el marc del racionalisme instrumental (la Raó-Pragma, que deia Pasolini), llençant-ho tot plegat al cubell d’escombraries d’allò irreal. Aquí, a casa meva, meravellós és el signe d’una altra realitat, o, millor, d’una altra dimensió de la realitat que no és la de la consciència de vigília. El meravellós és per a mi un senyal –pedra d’escàndol– que trenca la hipnosi d’una realitat unidimensional, i que ens obre la porta cap al territori de l’ànima. És en aquest sentit que la «rondalla meravellosa» esdevé sinònim, a Les3taronges, de «rondalla espiritual».

D’altres ja han parlat de les rondalles en aquest mateix sentit. Ho va fer Rudolf Steiner, per exemple, recollint l’herència dels romàntics alemanys, una línia en què també podríem incloure-hi, potser, la psicologia analítica de Carl Gustav Jung i dels seus seguidors (entre els quals cal comptar-hi Marie-Louise von Franz i també Clarissa Pinkola Estés). Ja en parlarem en altres ocasions, de cadascun d’aquests noms, i d’alguns altres; per començar, però, sortirem de les coordenades pròpies de la nostra tradició occidental, i ens emmirallarem en una rondalla procedent de l’Orient. Es tracta de «El Simurgh», una rondalla espiritual persa que té –com ja veurem– un innegable aire de família amb les nostres rondalles de sempre, i que compta amb un gran avantatge: la seva interpretació espiritual en el marc d’una tradició religiosa de prestigi –el sufisme. En les següents entrades ens dedicarem a presentar aquesta rondalla persa, a comparar-la amb les nostres rondalles meravelloses, i a seguir-ne la interpretació que en fa un comentador. 

Següent entrada: Una rondalla espiritual persa (1)